Cafè Trio fa 20 anys. Es diu aviat. El grup fa dues dècades que amenitza concerts per tota la comarca i més enllà. Són un ingredient fidel i indispensable en moltes festes majors de la zona, i ho han aconseguit mantenint la professionalitat que els ha caracteritzat des del primer dia i tenint la capacitat d’adaptar els seus repertoris als canvis generacionals.
Tot plegat va arrencar la primavera del 2006. Marcel Casellas, Eva Solà i Jordi González es coneixien des de feia anys i, de fet, tots tres havien coincidit prèviament a l’Orquestra Rosaleda: el Marcel i l’Eva, des del 92; i el Jordi, des del 94. El Marcel, que gestionava l’orquestra, buscava un projecte més petit, personal i amb menys maldecaps de gestió. I va acabar engrescant l’Eva i el Jordi per crear-lo. Tot va anar molt de pressa: el febrer del 2006 van fer l’última actuació amb l’Orquestra Rosaleda i el març d’aquell mateix any van estrenar-se amb Cafè Trio.
Devia costar l’arrencada.
Doncs no gaire. Gràcies als contactes que havíem fet amb l’Orquestra Rosaleda, tot va ser més senzill. Coneixíem les necessitats del sector i sabíem a quines portes podíem anar a picar. Abans que ningú ens veiés a la primera actuació, ja teníem 46 bolos contractats. Vam quedar molt sorpresos, però també feia impressió per si estaríem a l’alçada de les expectatives, si funcionaria, sense haver fet cap espectacle.
I per tot Catalunya, eh?
Inicialment, no teníem la idea de desplaçar-nos gaire lluny, però a poc a poc hem anat rebent encàrrecs i actualment cobrim gairebé tot el país, excepte punts com la Vall d’Aran, l’Alta Ribagorça, el Pallars i el Delta de l’Ebre. Ah, i també anem a Andorra.
Per què Cafè Trio?
Doncs ens ho pregunta molta gent. Ens va costar molt decidir-ho, fins que una persona de confiança ens va proposar el concepte del cafè, que és una cosa que aixeca passions, que encaixa en molts moments del dia i que és intergeneracional. I la veritat és que ens ha funcionat molt bé, fins i tot per als discos que hem fet: sempre hem intentat posar-los noms relacionats amb el cafè.
Què creieu que agrada més al públic, de vosaltres?
La gent diu que balla molt bé… (Riuen) No ho sé, gaudim fent la nostra feina, i tenim molts seguidors que ens venen a veure a pobles d’arreu. Amb els anys, hem fet una base de dades de seguidors amb la gent que vol rebre informació d’on toquem i, quan anem a prop seu, els enviem informació a través del WhatsApp. A banda, sempre hem intentat cuidar molt la posada en escena. I, en definitiva, intentar oferir el servei d’una orquestra gran, però en petit format.
En 20 anys, el públic també deu haver anat canviant. Com veieu el sector?
És clar que el públic, en general, ha anat envellint, però també ens intentem renovar per adaptar-nos. L’època daurada del ball de saló és als 60, però a partir de la irrupció de les discoteques hi ha un trencament força bèstia i les generacions següents ja no ballaven tant. Potser el ball de saló va baixant, però n’apareixen altres, com el ball en línia, que mouen molta gent.
Expliqueu-me anècdotes.
Quan connectes amb el públic, coneixes històries meravelloses. Veus gent gran que arriba i els costa caminar, però que amb el ball rejoveneixen deu anys. Hi ha poques coses tan alliberadores com ballar amb gent. Hi ha una senyora que té més de 90 anys que arriba amb bastons, els deixa i es posa a ballar. O un senyor que té mal als genolls, però balla, i l’altre dia li preguntava: “Què, com van aquests genolls?”. I em va dir: “Bé, perquè quan ballo no em fan mal els genolls; em fan mal després”.
On serà Cafè Trio pel 25è aniversari?
Ui, no ens imaginem res d’aquí a cinc anys. Això va any a any. Si ens haguessis fet la pregunta fa 20 anys, estem segurs que cap de nosaltres no hauria dit que seríem fent aquesta entrevista.
I què us ha fet aguantar? No se us veu gens esgotats.
Mentre el cos i la veu aguantin… Ah, i els dits del Jordi! Per fer el que fem nosaltres, has d’estar al 100%. De moment ho estem, i la gent ens segueix i això ens fa il·lusionar.
Quants bolos feu cada any?
L’any passat, 96. I aquest any, anem pel mateix camí.
És el sostre que us poseu?
Sens dubte. Algun any havíem arribat a 126. Però això volia dir treballar pràcticament tots els caps de setmana de l’any, anar al límit a l’estiu i prémer el gas també a l’hivern. I tenim família i una altra feina tots tres: som professors de música.
Si us demano el moment més crític d’aquests 20 anys, em direu la pandèmia, oi?
Sens dubte. Vam passar de gairebé 100 actuacions el 2019 a només 25 l’any següent. I perquè la majoria les havíem fet abans del març, quan va esclatar tot. Per sort, tots tres tenim la nostra feina fora del grup i això ens va permetre sortir-nos-en.
Feu un concert per celebrar els 20 anys a la Sala Kursaal de Manresa. Què en podem explicar?
Serà l’1 d’octubre. Serà un concert una mica més complet que l’habitual i hi haurà alguns artistes convidats i diverses sorpreses. A més, hem gravat una cúmbia, que es diu Són vint anys i que vol ser un agraïment a les persones que han confiat en nosaltres. En aquest sentit, estem molt contents de la nostra comarca, on hi ha molts ajuntaments que ens contracten cada any des de la nostra creació.
