Els excessos dels últims anys (algunes pluges torrencials i la calor contundent) poden servir per empassar-se com a explicació o excusa per evadir-se d’algunes crues realitats.
Al barri vell, una casa vella (totes ho són) s’ha esfondrat. Allà on els busos encara s’aturen des que es deien cotxes de línia van caure parts d’un mur. Fins i tot a la “moderna” Gran Via els elements d’uns balcons van desprendre’s a sobre d’una farmàcia. Al moment de lliurar aquesta peça eren les últimes incidències d’urbanisme.
Les idees que sorgeixen semblen o són placebos. Sense el suport dels diners neixen mortes o massa lluny en l’horitzó temporal dels vius d’avui. Només van bé per adormir els espectadors de la gestió pública i pels que les venen a canvi d’un temps esgotat.
A Berga la degradació de la zona històrica és greu, evident i potencialment perillosa. La mala qualitat ancestral de les cases (facin un passeig pel carrer del Castell de Solsona i comparin) les deixa en un àmbit sense solució integral. Les tendències socials i la realitat als carrers estrets els deixa només a mercè de subvencions que serviran per apedaçar. I potser ni per això. Els diners gastats fins ara només han canviat el rostre a un edifici (o dos) entre desenes de ruïnes.