El PSC es presentarà a les municipals com a Berga en Positiu. Abel Garcia ha sortit al faristol a tranquil·litzar el personal. “No fugim de res”, ha afirmat, deixant clar que el socialisme no desapareix, sinó que passa a ser una espècie de missatge subliminal. Les sigles continuaran allà, però ben petites. Com els additius que provoquen càncer o la lletra petita de les hipoteques.
I alerta, que no per ser més vella que el cagar ajupit, cal descartar l’èxit d’aquesta fórmula. És ben sabut que quan no pots solucionar un problema, sempre pots canviar-li el nom. Tots recordem Mariano Rajoy explicant allò dels hilillos de plastilina. Ho podríem aplicar a Berga. En comptes de dir que no hi ha servei de grua, podríem dir que cadascú deixa el cotxe on vol i el recull quan li va bé. Locals buits al carrer Major? I ara! Són aparadors minimalistes. El pont que no va enlloc? El mirador dels Pedregals.
El pla és brillant i ja se’n va contrastar l’èxit durant la pandèmia amb els “tot anirà bé” i els “d’aquesta en sortirem millors”. Només li veig tres petits defectes, que ja li vaig veure aleshores: el primer és que un cagarro perfumat continua sent un cagarro. El segon, que el perfum no sol durar gaire. I el tercer, que quan finalment el trepitges, per més que t’ho venguin com una experiència olfactiva en positiu, t’acabes tacant de merda.
