Era mitjans d’octubre quan, al bell mig del carrer del Roser, artèria de la capital berguedana i no de Vigo, un grup d’electricistes ja instal·laven llums de Nadal. Sense comentaris. Els arbres de l’obaga de Queralt encara no han agafat aquells imponents colors ocres, vermellosos i ataronjats i, el consumisme galopant, ens precipita a la festa més desvirtuada de la nostrada tradició.
Què és Nadal i per què ens en delim tant? Cadascú s’ho sabrà en funció de l’arrel de la seva branca però estic segura que haver de tolerar el primer sinoensveiembonesfestes en època de panellets i castanyes, en el recolliment de Tots Sants no és l’essència de res, al contrari.
I ja els tenim aquí. Anuncis de joguines i perfums, anuncis de bombons i torrons, anuncis de… Comprar, comprar, comprar, gastar, gastar, gastar i, rucs de nosaltres, ens ho mirem amb ulls de peix estantís sense qüestionar-nos el perquè de tot plegat. Per què la llista de la compra ordinària és cada vegada més cara, per què omplir el dipòsit del cotxe fa mal de queixals? Per què, per què, per què? Ens prenen el pèl, oi?
No perdem l’oremus, posem seny i fre al que no té cap mena de sentit i quedem-nos amb allò que sí que val la pena.
