Escric aquestes ratlles quan a la pàgina d’inici de Google cauen fulles per celebrar l’arribada de la tardor però, mirant per la finestra, la gent segueix amb calça curta i sandàlies. Amb aquella sensació de no saber si toquen pantalons curts o llargs, si la camisa de màniga llarga farà nosa al migdia…
I és que el desgavell del nostre estimat planeta Terra és més que considerable, la temperatura es trasbalsa i, com a conseqüència, també ho fan els conreus, els mars i els rius, el comportament dels incendis, els animalons i, és clar, les persones.
Últimament tinc la sensació que la gent té més nervi de l’habitual, la mala llet guanya terreny a l’empatia i a la simpatia i, que aixequi el dit qui no pensi que, a marxes forçades, estem perdent el sentiment de pertinença a un col·lectiu, el bon veïnatge se’n va pel pedregar i que l’individualisme és el que més triomfa. Mirar-nos el melic ens farà perdre l’oremus, però, el pitjor de tot, ens pot enviar a punts de no retorn.
Quan la temperatura es rebaixi, quan el termòmetre es posi per sota dels 20ºC, haurem de mirar si també aconseguim baixar pulsacions, agafar aire i mirar què podem fer de bé i intentar foragitar els nyinyinyanyismes.
