De moment és una topada amb format d’activisme, però si el botiguer en cap de Berga decideix, com ha dit, iniciar una demanda judicial contra el Consell Comarcal, el contenciós pujarà de nivell. Tot plegat, per l’increment del rebut de la recollida de deixalles als comerços. Un enfrontament (potser) als tribunals entre els botiguers i els gestors públics tensaria la carpeta principal gestionada per l’ens de tots els municipis… mentre s’acosten les (seves) eleccions municipals i el repartiment de cadires comarcals l’endemà de comptar vots. Tots a fer càlculs indirectes.
Els uns estan emprenyats (els botiguers) i els altres (els polítics) estan determinats a aguantar el torcebraç. Els generadors de brossa particulars ho observen amb més o menys distància, separats en tres grups: els que paguen, callen i baixen bujols; els que paguen, però s’enutgen; i els que ni paguen, ni s’enutgen, i deixen les seves femtes a qualsevol lloc. Hi ha recicladors amb l’ànim frustrat.
L’enuig dels tenedors de negocis és evident. Pagaran un 40% més i entre tots aportaran 30.000 euros més per un servei deficitari i potser deficient. La majoria tan majoritària de consellers d’aquest mandat haurà estat una experiència mediocre.