Berga té 125 entitats. Quatre de cada deu es van constituir abans de la instauració de la democràcia. Però el boom s’ha experimentat en els últims 5 anys. Des del 2000, han nascut a Berga tantes entitats com en tota la dècada dels 80 i dels 90, segons un estudi que ha encarregat l’Ajuntament de Berga.
La crescuda sobtada d’entitats de tot tipus respon al fet que la societat cada vegada és més complexa. Hi ha més activitats i més associacions. Però les associacions són cada vegada més petites. Un 30% de les entitats de Berga tenen menys de 50 socis. Això fa que a moltes de les associacions els sigui difícil mantenir una estructura per elaborar projectes d’envergadura
La majoria d’entitats té molts problemes de renovació interna. En el 40% dels casos, les associacions encara estan formades per la meitat o més de les persones que les van fundar. Això és conseqüència, segons l’informe, de la manca de diàleg intern que hi ha en moltes associacions. Hi ha una junta que presideix, i un grup d’usuaris que en són socis i n’utilitzen els serveis, però que no s’impliquen en la direcció.
Per això, es detecta la necessitat que algú de la junta, el president mateix, faci de relacions públiques de l’entitat. Que augmenti el diàleg amb altres entitats, amb les institucions i, sobretot, amb els mateixos membres de l’associació.
La meitat de les entitats considera que les relacions amb l’Ajuntament de Berga es mantenen igual que en els últims anys, però destaca que un altre 41% opina que el diàleg amb el consistori és més fluït ara que abans.
Segons l’estudi, l’Ajuntament hauria de tenir en compte que no és bo subvencionar totes les entitats només segons les activitats que fan. Caldria, a més, que tingués en compte quantes persones hi ha al darrere de cada associació, i quina implantació social té cada entitat.
En una de cada quatre entitats, la presència de les dones no arriba ni al 25% dels membres, i gairebé tres de cada quatre presidents són homes. Gairebé totes, un 93%, tenen estatuts, però molt poques compleixen els objectius que hi figuren, que són, en un 41% dels casos, de caràcter social, i en 21%, culturals i festius.
