L’Agència d’Habitatge de Catalunya farà una trentena de pisos assequibles a tocar de l’aparcament del supermercat Carrefour de Berga, a la zona dels 40 Pilans. L’Ajuntament ha aprovat aquest dijous, per ple extraordinari, la cessió de dos solars de titularitat municipal a la Generalitat perquè liciti la construcció dels habitatges i els encarregui a una constructora, amb la condició que els acabi posant a lloguer a preus protegits, per sota dels del mercat ordinari de l’habitatge.
Després de setmanes de negociacions internes, el govern municipal ha convocat un ple extraordinari per poder aprovar la cessió dels terrenys. El regidor d’Urbanisme, Aleix Serra, ha admès que, en les últimes setmanes, ha intercanviat múltiples missatges amb interlocutors de l’Agència d’Habitatge per resoldre dubtes sobre el conveni i les condicions que hi pot posar l’Ajuntament. La negociació, però, ha arribat a bon port i una majoria del ple hi ha votat a favor (CUP, PSC, ERC i el regidor no-adscrit, Lluís Minoves).
31 habitatges, amb aparcaments, repartits en dos solars
Els solars que l’Ajuntament cedirà a la Generalitat tenen 508 m² i 526 m², respectivament. Segons el planejament urbanístic, al petit s’hi poden fer un màxim de 14 habitatges i al gran, 17. Per tant, l’Ajuntament calcula que se n’hi podran construir 31, tot i que això ho acabarà determinant el projecte que encarregarà la Generalitat.
Això sí, tot i que encara és aviat per saber les característiques dels pisos, l’Ajuntament ha pogut pactar amb la Generalitat que cada habitatge tindrà plaça d’aparcament, i això que inicialment no s’hi contemplava. Qualsevol promotor que faci pisos nous ha d’incloure-hi plaça d’aparcament, segons el POUM de Berga; però la Generalitat s’aferrava inicialment al fet que seran pisos protegits i la normativa diu que no és necessari complementar-los amb aparcament.
L’Ajuntament, però, ho ha posat com a condició, amb l’objectiu d’evitar que els vehicles dels nous veïns dels 40 Pilans col·lapsin la zona de vehicles. «Seran una trentena d’habitatges i, per tant, fàcilment podríem tenir uns 40 o 50 vehicles ocupant llocs a la via pública, cada dia», ha alertat el regidor Serra.
Un mínim de 3 anys d’empadronament a Berga
Una altra condició que ha posat l’Ajuntament és que caldrà estar empadronat a Berga des d’almenys tres anys abans per poder accedir a un dels habitatges. Els tres anys d’empadronament és el màxim que permet la normativa, si bé l’Ajuntament ha fet pressió perquè l’empadronament es limités a Berga. «Està molt bé fer habitatge públic i que beneficiï el màxim de gent, però d’entrada nosaltres hem de mirar per la gent de Berga», ha explicat el regidor al ple.
I la tercera de les condicions té a veure amb el públic diana dels futurs habitatges. Un 25% dels pisos —és a dir, un de cada 4— es reservaran a joves de fins a 35 anys, amb la idea de facilitar l’emancipació i la retenció de població jove a la ciutat.
Debat polític
Com era d’esperar, el PSC ha donat suport als dos partits del govern municipal en l’aprovació del conveni. Els socialistes —que manen a la Generalitat— van ser els que van plantejar al ple de setembre que calia prendre una decisió sobre la cessió dels solars i, des d’un primer moment, ho han vist com «una oportunitat». Aquest dijous el portaveu del grup, Marc Ortega, ha celebrat especialment que el projecte doni resposta a les necessitats dels joves que necessiten emancipar-se i que s’hagin establert els tres anys d’empadronament a la ciutat com a requisit.
També s’hi ha mostrat a favor el regidor no adscrit, Lluís Minoves, si bé ha fet una crida a vetllar perquè se n’acabi fent un bon ús, que se’n beneficiï «gent que realment ho necessita» i que es garanteixi «que sigui un servei social de debò«. Minoves també ha demanat al govern estigui amatent a noves oportunitats que puguin permetre fer pisos al barri vell.
I el portaveu d’ERC, Moisès Masanas, ha donat suport als seus companys de govern i ha destacat especialment la condició de l’aparcament, amb la idea que el projecte tingui en compte la convivència amb les persones que ja viuen a la zona.
A qui no li ha agradat tant ha estat a Ramon Caballé. El portaveu de Junts ha entonat la veu discordant del debat, aquesta vegada, i ha insistit en la necessitat de garantir que l’Ajuntament pugui tenir un control real sobre la gestió dels habitatges. «Serà l’Agència d’Habitatge i la promotora qui en farà la gestió. I aquí és on veiem el perill i l’error«, ha dit.
En aquesta línia, Caballé ha apuntat que hi ha exemples d’edificis d’habitatge social, al polígon i al cementiri vell, que no han funcionat com s’esperava. I ha proposat que, aquesta vegada, l’Ajuntament s’asseguri d’entrada que no hi hagi situacions d’impagament i que el projecte sigui sostenible a llarg termini. Per fer-ho, Caballé ha plantejat que es posi com a condició per accedir als pisos l’ingrès del Salari Mínim Interprofessional.
Aleix Serra ha apuntat que, en el conveni, la Generalitat fixa que les persones que, amb el 30% dels seus ingressos, no arribin a cobrir el lloguer quedaran exclosos del procés. Però Junts hi ha trobat a faltar una xifra més concreta i ha estat l’única força que hi ha votat en contra. Això sí, val a dir que avui no era a la votació Judit Vinyes (BeGI), que en el ple anterior ja va mostrar les seves reticències amb la cessió dels solars i la pèrdua de control per part de l’Ajuntament.
