Condemnen un veí de Cercs a sis anys de presó per intentar matar una amant

L’Audiència de Barcelona ha condemnat a sis anys de presó un veí de Cercs de 66 anys per un delicte d’homicidi en grau de temptativa, amb l’atenuant de confessió. El tribunal considera provat que el 4 d’abril del 2005 l’acusat va intentar matar una amiga seva, amb qui tenia una relació sentimental no estable. Va ser a casa d’ell, li va clavar diverses ganivetades i li va fer nou ferides que l’han deixada en situació d’incapacitat parcial permanent.
La sentència indica que el condemnat i la dona estaven junts en el domicili d’ell, quan ella va rebre una trucada d’un amic, i va tancar-se al lavabo. En sortir, el condemnat l’esperava amb un ganivet i quan ella va comunicar que marxava, la va agredir, li va clavar ganivetades i la va deixar estesa a terra durant una hora sense va fer cas de les demandes d’ajuda de la víctima. Després l’home va marxar de casa amb la intenció de suïcidar-se al pantà de la Baells.
Una hora i mitja més tard el condemnat va anar a una benzinera de Cercs i va dir-li a una treballadora que truqués als Mossos d’Esquadra perquè ‘havia fet alguna cosa que li havien obligat a fer’. Quan els agents van arribar a la benzinera, el condemnat els va dir que havia matat una dona i els va guiar fins a la casa. Els policies van trobar la víctima encara conscient. La van ingressar a l’hospital i actualment té seqüeles físiques i emocionals.
Per aquestes seqüeles la dona ha rebut el reconeixement d’invalidesa absoluta. La sentència indica que en cas de no haver rebut assistència sanitària urgent la dona hagués mort. A banda de la pena de presó per l’intent d’homicidi, el condemnat haurà d’indemnitzar a la víctima amb prop de 340.000 euros.
En el judici celebrat el novembre passat el condemnat va explicar que el dia dels fets, després que ella rebés la trucada telèfonica, ell va sospitar que fos un amant i es va enfadar molt. El processat va declarar ‘no recordar res’ de com va agredir-la. Per la seva banda, la víctima va explicar que considerava al processat ‘un amic’ i tenia plena confiança, per això no s’esperava l’atac.