Jordi Cussà publica «A reveure, Espanya», una novel·la situada en una Catalunya independent

Any 2038, a una Catalunya independent des de fa vint anys. Aquest és el lloc i el moment en què se situa l’acció del nou llibre de l’escriptor de Berga Jordi Cussà. La novel•la es titula “A reveure, Espanya” i arrenca quan la néta de la primera presidenta de l’Estat sobirà de Catalunya escriu un guió sobre els esdeveniments del 23 d’abril del 2018. Es tracta d’una obra de ficció sobre la hipotètica independència de Catalunya. És sobretot, però, una novel•la, encara que l’autor utilitzi els seus personatges per explicar què pensa ell sobre la relació Catalunya-Espanya.
Jordi Cussà ha explicat en una entrevista al “Berguedà Nit” de Ràdio Berga que la ficció política té un pes important al text, però els motors literaris de l’obra són dos enigmes clau: descobrir qui és el pare de la filla de la primera presidenta de l’estat català, Blanca Martorell Cervantes, i el personatge xantatgista que aconsegueix que els dirigents polítics del moment, del 2018, optin per la independència.
Jordi Cussà fa anys que va deixar de veure la independència com una utopia. Al contrari, ara el que li sembla una autèntica utopia és que Catalunya pugui continuar dins l’Estat espanyol i que la relació sigui bona: “és allò que per casar-se calen dues persones però per marxar de casa no…”.
“A reveure, Espanya’ es presentarà diumenge, a les 7 de la tarda, a la Font del Balç, a l’entrada de Gironella. De fet, però, ja se n’han fet diverses presentacions. En una d’aquestes, concretament a la de Berga, es va comptar amb la presència de l’escriptor britànic Matthew Tree, que va descriure la novel·la de Cussà amb una paraula en anglès: “fun”. “Fun” perquè no trobava l’equivalent precís en català i és que vol dir divertit, entretingut, jocós, satisfactori i que deixa bon regust de boca. Una definició que Cussà comparteix si se l’hi afegeix que convida a la reflexió. L’autor comenta que “és la novel•la més curta que he escrit perquè no aprofundeix tant en el que pensen els personatges i deixa que el lector tregui les seves pròpies conclusions”.