Les troballes fetes al jaciment de Fumanya, a Fígols, han permès fer la primera reconstrucció d’una de les palmeres més antigues del món, concretament de fa uns 70 milions d’anys. Els investigadors Josep Marmi (Institut Català de Paleontologia), Bernard Gomez (Universitat Claude Bernard Lyon), Carles Martín-Closas i Sheila Villalba-Breva (Universitat de Barcelona) han publicat el seu estudi a la revista “Review of Palaeobotany and Palinology”, en el qual proposen una hipòtesi sobre com podia ser aquesta palmera i com podia ser l’entorn on vivien els darrers grans dinosaures sauròpodes que van habitar la terra. En una entrevista a Ràdio Berga, un dels investigadors responsables de l’estudi, Josep Marmi, ha dit que es tracta de la primera vegada que es pot fer una reconstrucció així.
A partir de les restes fòssils d’una vuitantena de fulles, desenes d’impressions de troncs i algunes soques amb arrels, trobades al 2008 de la palmera “Sabalites longirhachis”, que daten del Cretaci Superior, s’ha pogut constatar que les palmeres no han tingut “massa canvis físics en la seva història evolutiva”. Segons la reconstrucció feta pels investigadors, es tractaria d’uns arbres que podien arribar als 14 metres d’alçada, amb un sistema d’arrels estrellat i que s’ubicava a la part més superficial del sòl, amb un tronc llis i recte i una corona de fulles palmades a l’extrem superior, sota la qual quedaven les restes de fulles seques i mortes. Unes característiques molt similars a les que tenen les palmeres actuals.
L’estudi afegeix noves dades a la reconstrucció de com era el paisatge de Fumanya i l’ecosistema en el qual vivien els grans dinosaures d’aquella època. Per exemple, la investigació detalla que el clima del nord-est de la península Ibèrica era molt més càlid que en l’actualitat, concretament del tipus tropical. A més, el fet que s’hagin trobat les fulles i els troncs “arrencats” i dispersos per l’estrat rocallós indicaria que haurien patit l’efecte de tempestes o vendavals típics del clima tropical. L’estudi explica també que aquests arbres creixien en petites àrees pantanoses a les ribes dels llacs d’aigua dolça de regions costaneres.
Els paleontòlegs que treballen a Fumanya estan preparant altres informes. És el cas, segons ha avançat Marmi, d’un treball sobre llavors i d’un altre que farà la reconstrucció del paisatge de Fumanya en temps dels dinosaures.
