La inauguració de les obres de rehabilitació de la teulada i el campanar de l’església de Sant Esteve, el Ball Cerdà més multitudinari i un bon plat d’arròs. Aquest va ser el menú d’ahir a Bagà, que va celebrar la seva tradicional Festa de l’Arròs amb l’al•licient de la nova imatge de l’església i de la celebració del seixantè aniversari de l’Esbart Cadí.
La jornada va començar amb la inauguració de la important restauració que s’ha fet a la coberta i el campanar de l’església. Els treballs, que han costat 687.000 euros, han permès renovar totalment la teulada i recuperar a la façana principal el capcer triangular que hi havia anteriorment. A més a la façana nord s’ha tornat a l’estil gòtic. Així s’ha homogeneïtzat la imatge del temple, ja que l’església data dels segles XIV-XV, però les façanes de llevant i de sud corresponien als segles XVII-XIX.
D’altra banda, la reforma del campanar ha permès tornar a establir les proporcions primitives i s’han fet les escales noves, que ara són metàl•liques. També s’ha electrificat i automatitzat el mecanisme de toc de campanes i s’ha instal•lat un inhibidor de llamps. El cost de l’actuació ha anat a càrrec de la Diputació de Barcelona. El president de l’ens provincial, Antoni Fogué, va destacar ahir a Bagà la importància d’aquesta rehabilitació. L’acte també va comptar amb la presència del Bisbe de Solsona, Xavier Novell, que va remarcar la millora que representen les obres.
Un altre moment culminant de la festa d’ahir va ser el Ball Cerdà a la plaça Porxada. Es tracta d’una de les parts més tradicionals de la Festa de l’Arròs i aquest any va ser més especial que mai. Hi van participar més de 300 parelles, per tal de celebrar els 60 anys de l’Esbart Cadí. Tal i com s’esperava la felicitació va ser multitudinària. I cap a quarts de 2 del migdia, tothom estava a punt pel dinar multitudinari amb l’arròs. Un dels cuiners, Lluís Esparbé, explicava els ingredients necessaris per a repartir-ne unes 2.500 racions. Tres celebracions en un dia que van deixar satisfet a l’alcalde de Bagà, Nicolàs Viso, que considera que combinar els tres actes “era tot un repte”.
