Els ajuntaments del Berguedà dediquen més d’un 27% dels recursos a serveis que no haurien d’oferir segons la llei

Els ajuntaments del Berguedà van destinar un 27,3% dels seus recursos a oferir serveis als quals no hi estan obligats, segons la llei. És una de les xifres que inclou un estudi sobre la despesa no obligatòria dels consistoris encarregat per la Diputació de Barcelona, que també indica que al 2009 aquesta despesa al Berguedà va ser de 364,64 euros per càpita. Així, la comarca se situa com una de les set (juntament amb d’altres com el Solsonès, el Ripollès o el Priorat) que registra un nivell de despesa no obligatòria més alt. En relació a la mitjana catalana, el Berguedà se situa lleugerament per sobre, ja que al conjunt del país aquesta despesa és de 396 euros per habitant, amb un 27% del total de recursos.
Una de les explicacions d’aquest elevat nivell de sobredespesa és que, segons la Llei reguladora del règim local del 1985, els ajuntaments de municipis amb menys de 5.000 habitants (que al Berguedà són tots menys Berga) estan obligats a oferir menys serveis que les poblacions més grans. Però que no estiguin obligats a oferir-los no vol dir que no ho facin, ja que es tracta d’actuacions per cobrir necessitats dels seus ciutadans, la qual cosa xoca amb el sistema de finançament, el qual no inclou tots aquests serveis. Ho ha explicat a Ràdio Berga, Laia Claverol que és coordinadora Concertació d’Assistència Local de la Diputació i una de les responsables de l’estudi.
Tota aquesta despesa no obligatòria que fan els ajuntaments es destina en la seva major part a tres àmbits que són la seguretat i la protecció civil (24,4%), per exemple, amb les policies locals; la cultura (24,36%), amb el finançament d’escoles de música o d’adults; i finalment els serveis socials, el qual “serà un dels nínxols de despesa més important en els propers anys”, segons Claverol, ja que les dades més recents que s’han pogut analitzar són les del 2009 i es creu que quan es revisin les dels anys 2010 i 2011 es farà palès l’efecte de la crisi econòmica en la despesa no obligatòria dels ajuntaments. Fins ara, en el període que s’ha estudiat, que va del 2003 al 2009, la despesa no obligatòria dels ajuntaments s’han mantingut força estable al voltant dels 30%.