L’any 1928, es va fer el primer projecte per construir un funicular que unís Berga amb el santuari de Queralt. Des de llavors, s’han fet volar molts coloms, però mai no s’ha construït, tot i que berguedans i berguedanes de diverses generacions n’han sentit a parlar i han imaginat que, algun dia, el funicular els passaria per sobre el cap.
A continuació detallem els orígens del projecte, amb informació de l’historiador berguedà Sergi Serra:
20 de juliol del 1928. Feia poques setmanes que havien començat les obres de construcció del tren cremallera Ribes de Freser-santuari de Núria i la premsa berguedana del moment aprofitava l’ocasió per plantejar la possibilitat de construir un funicular que unís Berga i el santuari de Queralt.
En l’article del quinzenari “La Comarca Bergadana” on es presentava, i es defensava, aquesta proposta s’hi deia, entre d’altres coses:
“Donada la poca longitud de la (hipotètica) línia –uns 1.300 metres- el cost no seria mes que de mig milió de pessetes”.
I parlava també de la gent que visitava el santuari.
“És de públic sabut que Queralt actualment és visitat per unes 25 mil persones a l’any, tenint en compte que amb la comoditat de pujar-hi amb el funicular no és aventurat suposar que dita xifra de visitants es triplicaria, sobradament quedaria garantida la vida econòmica”.
Per acabar d’engrescar els lectors, l’article subratllava que el possible funicular podia esdevenir molt positiu, en diferents sentits, pel futur del santuari de Queralt, de la ciutat de Berga i del conjunt de la comarca:
“No dubtem de que en l’ànim de tots els berguedans està la convicció que la realització d’aquesta obra reportaria importantíssims beneficis a Queralt i a nostra ciutat. Nostra Verge Coronada tindria major culte i multituds acudirien a visitar-la i venerar-la; es fomentaria l’excursionisme per nostres belles encontrades, i Berga obtindria els resultats”.
Un any després, aquell somni publicat en una revista berguedana es començava a dibuixar. L’enginyer industrial Santiago Rubió i Tudurí va redactar el projecte per construir-lo, que encara es conserva a l’Arxiu Comarcal del Berguedà. El mateix Rubió i Tudurí va projectar, entre d’altres, la primera línia del metro de Barcelona i el funicular de Montserrat.
