La central tèrmica és una estructura industrial de producció d’energia elèctrica a partir del carbó que es va construir a Cercs l’any 1971. La instal·lació va ser inaugurada l’estiu del 1974 pel president del govern espanyol, Carlos Arias Navarro. Es rumorejava que durant una de les visites que el cap de l’estat, Francisco Franco, havia fet a Berga anteriorment, “les autoritats locals havien demanat al dictador la construcció de la central al Berguedà”, tal i com recorda l’ex Cap del Laboratori Químic i Medi Ambient de la tèrmica de Cercs, Josep M. Badia.
La companyia Fecsa va ser l’encarregada de construir i posar en marxa la central després d’haver adquirit l’empresa Carbones de Berga l’any 1965. La funció de la tèrmica era aprofitar el carbó de la conca minera del Berguedà per produir electricitat. L’enduriment de la legislació mediambiental va provocar que la tèrmica rebés la primera condemna de l’estat per contaminació del medi ambient a principis dels anys noranta. Arran d’aquesta sentència, el Ministeri d’Indústria del govern espanyol va autoritzar l’entrada de carbó procedent de Sudàfrica, ja que contenia nivells de sofre més baixos que els del carbó berguedà i , per tant, contaminava menys.
La desaparició de la mineria a la comarca, els criteris mediambientals per reduir les emissions contaminants, la construcció de centrals nuclears i l’envelliment de les instal·lacions de la central van provocar la decadència de la tèrmica.
La instal·lació de la tèrmica a Cercs va significar la creació de llocs de treball directes i indirectes a la comarca que han anat disminuint, ja que en els seus inicis, l’equipament comptava amb 151 treballadors i ara només en tenia una quarantena. A banda d’això, la tèrmica també significava una injecció econòmica molt important per a les arques municipals de Cercs. “El consistori rebia 180.000 euros cada any per albergar la central tèrmica”, segons explica l’alcalde Ferran Civil. La tèrmica tanca sense conèixer el futur li espera.
