Els veïns de les colònies del Llobregat critiquen la manca de protecció legal, que dificulta –diuen– la conservació del que és una important part del patrimoni cultural del país. Per això la Federació d’Associacions de Veïns del Baix Berguedà, que agrupa la majoria de les associacions veïnals, iniciarà una nova campanya per demanar a la Generalitat que consideri les colònies, en tot el seu conjunt, Bé Cultural d’Interès Local (BCIL).
Els veïns apunten que en alguns casos, el Pla Director de les Colònies, aprovat al 2007 (abans de l’arribada de la crisi econòmica), i que incloïa una línia d’ajuts als ajuntaments per a realitzar projectes d’obres, no ha complert amb la tasca de protecció del patrimoni. De manera, que s’han realitzat actuacions que no han servit per preservar els elements més emblemàtics o frenar-ne la seva degradació ja que el pla no imposa cap restricció alhora d’intervenir en aquests espais. De fet, només quatre colònies tenen algun element considerat Bé Cultural d’Interès. És el cas de bona part de Cal Rosal (Olvan), de Cal Pons (Puig-reig), de Cal Mestre (Gironella) i del teatre de l’Ametlla de Merola (Puig-reig).
El president de la Federació d’Associacions de Veïns del Baix Berguedà, Lluís Busquets, ha recordat en una entrevista a Ràdio Berga que les actuacions previstes al pla director “es basaven molt en noves edificacions d’habitatges i això ara no és possible”. En aquest sentit, remarquen el fracàs del “megaprojecte de Cal Vidal”. També critiquen actuacions com la d’El Guixaró, on es van destinar 660.000 euros a la construcció d’un vial d’accés a l’empresa Sorsa que ha partit per la meitat la colònia. Consideren que amb una protecció legal, com la que comporta estar inclòs al catàleg de Béns Culturals d’Interès, actuacions com aquesta s’haurien pogut evitar.
Una situació ruïnosa, que evidencia –destaquen des de la Federació- “una manca de planificació general per evitar, almenys, el deteriorament dels seus edificis més significatius”. La gran majoria d’edificacions, siguin de propietat privada o pública, no compten amb cap tipus de protecció, de manera que en cas de fer-hi alguna intervenció no hi ha elements de protecció que garanteixin la correcta conservació d’aquest patrimoni.
