Si res preocupa les escoles rurals és sovint la seva supervivència. A principi de febrer, la situació de l’Escola Santa Margarida de Gósol no era crítica però generava preocupació a l’Ajuntament. El centre de primària tenia 6 nens matriculats, al límit dels d’alumnes obligatoris per poder mantenir-se obert. Per edat, un dels nens marxava ja l’any vinent a secundària, encara que s’esperava que almenys n’entrés un de nou. Semblava, doncs, el moment de fer una crida per evitar arribar a una situació en què el centre veiés perillar el seu futur. “Teníem molt present l’experiència de Saldes, que van tancar l’escola al 2010”, ha explicat l’alcalde de Gósol, Lluís Campmajó a aquesta emissora.
En l’actualitat, després de la crida, hi ha 7 nens més matriculats, que s’han de sumar als 6 amb què ja es comptava: fins a 3 que començaran ja aquest curs i 4 més que s’hi afegiran al setembre. Segons han detallat fonts del centre.
El centre forma part de la Zona Escolar Rural (ZER) Alt Berguedà, juntament amb les escoles Serrat Voltor de Vallcebre i l’Albiol de Sant Julià de Cerdanyola. I geogràficament, l’escola de Gósol és una de les poques que queden a la zona ja que, per proximitat, només segueix activa la de Vallcebre després del tancament de la de Saldes el 2010.
El tancament d’una escola rural representa que els alumnes han de fer llargs desplaçaments cada dia per anar a l’escola més propera, fet que en la temporada d’hivern preocupa especialment els pares. Per evitar arribar a aquest extrem, doncs, es buscaven famílies que anessin a viure al municipi i hi portessin els nens.
En l’era de les noves tecnologies, el mètode va ser ben tradicional: “A principi de febrer vam posar dos cartells, un a la porta de l’escola i l’altre en una cartellera del Consell Comarcal”, ha detallat també Olga Saus, directora de l’Escola Santa Margarida, que ha afegit que: “aquí ja vam rebre les primeres trucades”.
Al cartell s’explicava que l’Ajuntament buscava famílies que s’instal·lessin a Gósol. “El consistori directament no ofereix feina sinó assessorament, suport a les famílies que s’animin a venir”, ha volgut matisar l’alcalde Campmajó. L’esclat va arribar, però, fa escassos 15 dies. “De sobte TV3 es va posar en contacte amb nosaltres, i ens va fer un reportatge”.
Des de llavors, l’Ajuntament de Gósol ha rebut fins a 140 trucades de famílies i desenes de correus electrònics, que en demanaven més detalls. “Fins i tot una quarantena de parelles ja han visitat in situ el municipi”, ha dit Campmajó. El resultat a data d’avui? “Estem molt contents, hi ha tres famílies que ja han matriculat els seus nens al municipi”. Una d’elles ha aconseguit el traspàs del Forn de Llenya del carrer de la Canal, que estava tancat des del desembre.
“Sabem quines possibilitats de feina hi ha. Que als mesos d’estiu, seguint els procediments que ha establert la Mancomunitat de Municipis del Berguedà per la Biomassa, i després d’un curs, hi ha llocs per treballar al bosc”, ha relatat el batlle, que diu que és el mateix que explicaran a les famílies que s’acostin a Gósol. “Nosaltres directament no podem oferir feina ni pis, el que vam dir és que assessoraríem qui es plantegés fer aquest canvi i venir a viure al nostre poble”, ha afegit el batlle Lluís Campmajó.
“Estem molt orgullosos de la tasca de la nostra escola, però no és el mateix el treball i la interacció que hi havia amb 6 alumnes que el que ara hi podrà haver amb 9, i amb 13 a partir del setembre”, ha indicat també Olga Saus.
El centre de Vilada també vol créixer
L’escola Serra de Picamill de Vilada arriba enguany al seu 50è aniversari, en celebra els actes el diumenge 22 de març, i també mira al futur amb incertesa.
Al ZER Berguedà Centre, zona a la qual pertany, tenen 9 alumnes a Vilada i 18 a Borredà. Unes xifres que, de moment, es mantenen. Però que Assumpta Duran, directora de la ZER Berguedà Centre, no oblida que sempre tendeixen a anar a la baixa “i més en aquests temps de crisi, en què molts pares han decidit marxar a llocs més grans”. La directora de l’Escola Serra de Picamill, Marta Marco ha explicat, per la seva banda, que esperen que “la situació es reverteixi, que vingui gent al municipi”.
Seria un bon regal d’aniversari per un centre que tot just l’any passat es plantejava la seva continuïtat. Al maig del 2014, la xifra d’alumnes matriculats pel curs 2014 – 2015 era de 7, reduint-se gairebé a la meitat en un any (al 2013 hi van començar les classes del curs 2013 – 2014 fins a catorze nens i nens). Finalment, però, al curs 2014 – 2015 haurien aconseguit ser 9. Una xifra que és més tranquil·litzadora però que tampoc els permet baixar la guàrdia.
