El mandat de Juli Gendrau a la ciutat de Berga encara el darrer mes i mig deixant per a la propera legislatura – en què el batlle no repetirà ja que no torna a presentar-se com a alcaldable – grans temes pendents: com la concessió de l’Hotel Berga Park i Queralt o la materialització de la Casa de la Patum, museu que els darrers anys s’ha hagut d’aparcar un cop més per manca d’una part del finançament que era necessari i que s’esperava en concepte de les ajudes del Govern català corresponents al Pla de Barris.
No obstant, Gendrau, que ha respost les preguntes dels periodistes i dels ciutadans en un acte de balanç organitzat per la demarcació central del Col·legi de Periodistes, ha volgut posar una nota de satisfacció a la feina feta: “amb apostes en el turisme – millores en l’Oficina de Turisme, la restauració dels safareigs, el projecte de la Patum Invisible o la remodelació dels cartells d’Un Tomb per Berga – i en àrea de Benestar Social”; tot i que també ha explicat que la crisi ha marcat molt aquesta legislatura. Una conjuntura, precisament, per la que ha donat explicació a la situació actual del Centre d’Acollida Turística (CAT), que roman tancat i inutilitzat des de que va construir-se fa anys, a l’entrada Berga centre. Gendrau creu que difícilment s’hi podrà trobar una sortida a curt termini.
Pel que fa la concessió de l’Hotel Berga Park i de Queralt, Juli Gendrau ha reconegut que encara no hi ha una solució tècnica, tot i que espera que hi pugui ser “abans d’acabar la legislatura” ja que assegura que hi ha “la voluntat” de trobar-la per les dues parts, Ajuntament i adjudicataris.
Gendrau ha reiterat que aquesta és, a més, una concessió que el seu equip de govern ha hagut de gestionar, però que “ja existia”. Després d’anys de discrepàncies entre el govern local i l’empresa concessionària Inberga Tur, l’alcalde ha asseverat que s’ha fet el possible per desencallar la situació d’aquesta concessió. “S’ha entrat en negociacions amb els concessionaris, se n’ha parlat a nivell d’advocats, a nivell personal, entre nosaltres; hi ha una possibilitat d’acord, però és difícil perquè hi ha un seguit d’actuacions que serien possibles entre dues entitats privades però no sent una administració pública”, ha relatat.
Sigui com sigui, ha admès que aquesta serà una de les grans qüestions que haurà d’afrontar el proper equip de govern.
“Un dels debats que cal encetar és si la ciutat ha de tenir un hotel de titularitat pública com el Berga Park”, ha considerat. El batlle ha recordat que aquest equipament va projectar-se per a la ciutat en un moment en què no hi havia oferta hostalera privada a la capital berguedana, una situació que ja no és així. I ha reiterat que, en el futur, Queralt i hotel no haurien d’anar ja en la mateixa concessió.
L’assignatura pendent d’un museu per a la Patum
En l’acte Juli Gendrau també ha parlat de la Casa Museu de la Patum, un altre dels grans temes pendents de la ciutat de Berga, que aquesta legislatura s’ha aparcat un cop més després que no es disposés del 100% del finançament per executar l’obra. “Si la Generalitat no ens podia garantir la part dels diners corresponent al Pla de Barris per aquest projecte, no podíem tirar-ho endavant només amb la meitat del finançament; per això, en el seu moment, l’altra part de l’ajut per aquest recurs que provenia de la Xarxa de Municipis de la Diputació – gairebé 1 milió d’euros – va destinar-se a millores a la via pública”, ha recordat.
Juli Gendrau s’ha preguntat a més si “la gent de Berga vol o no el museu de la Patum”. I ha assegurat que “hi ha enquestes que mostren que, en un 60%, els ciutadans de Berga creuen que el recurs important per a la ciutat és Queralt”. Gendrau ha considerat que “la Casa de la Patum és un complement a més a més, per als visitants a la capital berguedana”. De totes maneres, ha dit que “és un equipament necessari, una part important del finançament del Pla de Barris hi està compromès, i en el moment que l’Ajuntament disposi d’aquests diners pot ser possible”.
La Casa de la Patum és un equipament que sectors com hostaleria i turisme defensen fa anys com una manera de posar en valor turístic la festa berguedana més enllà de la setmana de Corpus.
