La llei de Patrimoni contemplarà les demandes de l’Ajuntament de Berga i del Patronat de la Patum vers la festa, i inclourà l’obligatorietat de la Generalitat de salvaguardar la celebració, que és Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat per la UNESCO des de 2005. Així hi confia l’alcalde de Berga en funcions i delegat del govern a la Catalunya central, Juli Gendrau. “Per facilitat del govern, per tramitació parlamentària, per un seguit de cúmuls; el que va decidir-se és que convenia fer una llei més àmplia que inclogués també d’altres expressions intangibles com els castellers”, ha recordat Gendrau.“Aquí sí que sabem que el preàmbul, l’articulat; tot un seguit de demandes que fèiem nosaltres, estaran recollides en aquesta llei de Patrimoni”, ha asseverat l’encara batlle de Berga; encara que també ha explicat que “no contemplarà la obligació financera d’un plurianual, perquè Economia i Finances de la Generalitat no permet al govern català tenir compromisos plurianuals per no hipotecar altres legislatures”. Això sí, segons Gendrau, “permetrà i contemplarà que la Generalitat tingui l’obligació de salvaguardar la festa, per mantenir-ne la continuïtat”.
Una llei de Patrimoni que Juli Gendrau ha assegurat que “parlarà específicament de la Patum de Berga”.
No hi haurà, doncs, partida pressupostària anual establerta de manera fixa a l’avançada, però sí el compromís que la Generalitat s’impliqui directament en el desenvolupament de la festa per a la conservació i continuïtat de la Patum. Per Gendrau, en aquest sentit doncs, el finançament “sí quedarà resolt”. L’alcalde ha valorat, així mateix, que “els últims 4 o 5 anys, a través dels convenis de caixes, no ens podem queixar gens ni mica de l’aportació que hem rebut de part de la Generalitat”.
El cost d’una Patum se situa sobre els 220.000 euros, 90.000 euros dels quals s’han resolt en les últimes edicions amb aquestes aportacions financeres aconseguides a través del govern català.
D’entre les diferents partides que inclou el cost d’una Patum, entre 60.000 i 70.000 euros són per la pirotècnia. A partir d’aquí, també cal pagar músics, serveis de seguretat i tot un seguit d’elements que la celebració manté i pels quals, des de l’Ajuntament de Berga, s’ha destacat més d’una vegada que és important poder-ne assegurar el finançament.
En tràmit parlamentari
Preguntat per si la visita el dijous de Corpus del conseller de Territori, Santi Vila, va aportar-los novetats al respecte de la situació de la llei de Patrimoni, Gendrau ha recordat que no és una cosa que depengui del govern, sinó que es troba en tràmit parlamentari, encara que confia que pugui resoldre’s amb celeritat.
Els tràmits de la que, en principi, havia de ser la llei de la Patum havien començat ja abans de les eleccions anticipades al Parlament de Catalunya del novembre del 2012, però es van haver de reiniciar després de la convocatòria electoral. Finalment, però, Gendrau ha rememorat que la petició d’altres grups vinculats al patrimoni intangible com als castellers també va fer que el govern es plantegés una llei més àmplia, donat que aquest tipus de fet cultural intangible no estava anteriorment contemplat en una legislació específica.
Des del principi, l’Ajuntament de Berga ha reclamat la necessitat d’una llei que garantís un finançament estable per la festa, també protecció, preservació, promoció i difusió. Una delegació berguedana va fer la proposta en una compareixença al Parlament al maig de 2012.
Si el calendari parlamentari no patís ja més aturades i s’aconseguís que la llei de Patrimoni no quedés encallada per les eleccions catalanes del 27 de setembre, aquest document podria estar resolt la propera Patum, la del 2016, que se celebrarà del 25 al 29 de maig.
FOTO: Patum d’enguany, diumenge de Corpus. AUTORA: Pilar Màrquez
