A tres quarts de vuit del vespre, a falta d’un quart d’hora per l’inici de la concentració davant l’Ajuntament de Berga, l’escenari deixa entreveure que la convocatòria serà històrica. Hi ha molta gent. De fet, mai se n’havia vist tanta, i això que darrerament la plaça de Sant Pere acostuma a acollir-ne sovint. «La d’avui serà maca», comenta un veterà que espera als peus de l’Ajuntament.
Poc a poc, comencen a arribar els regidors de l’Ajuntament. També hi és Joan Torres, el representant d’Iniciativa al plenari. En el seu parlament, explicarà més tard que hi és perquè «això va més enllà del ‘Sí’ o del ‘No'» i que «cal defensar els drets i les llibertats dels catalans». També hi ha músics, que faran encara més emotiu el Cant dels Segadors que probablement tancarà l’acte.
El rellotge de la plaça toca les 8 i comença la concentració oficialment. Si estàs de pega i l’inici dels parlaments t’enxampa lluny de la primera fila, ho tens complicat per arribar-hi. L’espai entre la barana i les escales de l’església és ple com si fos Patum. No s’hi passa i, si ho vols fer, els assistents et maleeixen els ossos. Davant l’Ajuntament, 16 dels 17 regidors municipals aguanten una pancarta que ocupa tota l’amplada de l’entrada. També hi és l’alcalde de l’Espunyola, Rudy Gelinne, que ve en representació de l’Associació de Municipis per la Independència.
Quan acaba un parlament, la plaça esclata a cridar: «Votarem», «Independència», «Fora les forces d’ocupació» i altres càntics que s’estan fent recurrents en els darrers dies arreu de Catalunya. Primer parlen les entitats: ho fa Montserrat Soler, des d’Òmnium; Lluís Escriche, de l’Assemblea; i Rudy Gelinne, de l’AMI. Després comencen a dir-hi la seva els grups polítics: el primer és Torres (ICV); després, s’explica Ermínia Altarriba, d’Esquerra; passa el micròfon a Ramon Minoves, del PDeCAT; i l’alcaldessa Montse Venturós tanca la ronda. L’ambient a la plaça va clarament a més.
Les entitats ho tenen clar: «S’ha traspassat una línia vermella que mai s’hauria d’haver traspassat». Els partits polítics entonen un discurs similar però amb diferents paraules: Altarriba fa una crida a «la fermesa, la constància pacífica» i celebra la incorporació de Joan Torres a la concentració; Minoves, en un discurs contundent, repeteix diverses vegades el lema «Un somriure i un clavell»; i Venturós recorda les darreres actuacions de l’Estat contra Catalunya i acaba esclatant: «Feixisme!».
Final inesperat: la concentració continua
Moment del Cant dels Segadors. La plaça vibra com en els salts de Patum. Els càntics se senten des del Vall. Però quan tothom es disposa a marxar, un assistent agafa el micròfon i convida als concentrats a continuar la mobilització a la caserna de la Guàrdia Civil: «Hi anirem pacíficament, com tot el que fem».
Sorprenentment s’organitza una comitiva inèdita en direcció a la caserna, situada al costat de l’IES Guillem de Berguedà, a les afores de la ciutat. El passeig de la Indústria s’omple de persones i crea una imatge que la majoria de manifestants no havia vist mai. A l’alçada del cementiri, l’arxiver de Berga, Xavier Pedrals, comenta que és inèdit: «Un seguici com aquest no s’havia vist des de l’enterrament de mossèn Armengou, quan la gent va anar des de Sant Pere fins al cementiri a peu, seguint el camí del Vall».
L’arribada a la caserna
Els primers en arribar a les portes de la caserna són pocs. Només n’hi ha un centenar quan la comitiva que s’hi adreça des de Sant Pere encara és a l’alçada de l’ambulatori. Uns quants agents de la Guàrdia Civil són a la porta mirant l’escenari. No hi ha la bandera espanyola que acostuma a onejar a l’entrada de l’edifici. Sí que hi ha un cotxe dels Mossos d’Esquadra, amb dos agents controlant la situació. S’ho miren des de la distància.
Al cap de deu minuts, arriba el gruix de la manifestació. La pancarta de democràcia que els regidors de l’Ajuntament aguantaven fa uns minuts als peus del consistori ara encapçala el seguici. En veure-ho, els agents giren cua i es tanquen a l’edifici, mentre comencen a sonar els primers càntics. Tant bon punt arriben a la porta, encerclen l’entrada i comencen a cantar. «On estan les paperetes», l’Estaca i els Segadors, altre cop acompanyat pels músics que també s’han desplaçat a la caserna.
Poc a poc, la gent desfila. Mentrestant, les persones que aguantaven la pancarta de democràcia, la pengen a l’entrada de la caserna. Li deixaran i segurament els agents de la Guàrdia Civil la retiraran quan ja no hi hagi ningú davant l’edifici. La gent marxa satisfeta i sorpresa amb l’acollida que ha tingut una convocatòria preparada a corre-cuita i d’urgència. No fa ni 12 hores que les forces de l’Estat entraven en els departaments de la Generalitat i detenien una quinzena d’alts càrrecs del Govern. En menys de mig dia, Berga ha aconseguit reunir més d’un miler de persones. També se n’han vist a la majoria de municipis de la comarca. Avui, molts berguedans ho tenen clar: «Això va de sortir al carrer».
