Passen gairebé 20 minuts de les 12 del migdia. Administradors i autoritats ja han fet el seguici des de l’església fins als peus de l’Ajuntament i seuen als seus llocs del balcó. A sota, comença el bullici. Els turcs i cavallets surten a la plaça, sona la música i comencen a fer-se lloc entre empentes, mentre les maces ultimen els preparatius pel seu salt als baixos de l’Ajuntament. És aquí, al ‘backstage’ de les colles, on afloren moltes més emocions de les que es perceben al centre de la plaça.
El Gerard Remolà té 25 anys i avui serà la primera vegada que portarà una maça en una Patum de Lluïment. Un amic li ha obert les portes de la comparsa i ha fet realitat un dels seus somnis. Està molt nerviós. El ball de Lluïment és especial i complex, i no l’ha fet mai a la plaça. Marxa amb la resta. En 3 minuts peten els fuets; i en quatre, el Gerard i les altres tres caretes ja tornen a ser als baixos.
Els veterans de la colla comenten el salt. Es veu que la coordinació amb els músics podia haver estat millor. Sempre es pot millorar però, en general, estan molt satisfets de la posada en escena. El Gerard fa la seva: apartat, deixa la maça i es treu la careta. El somriure no li cap a la cara. Confirma que abans de sortir a la plaça estava molt nerviós, però “ha estat encendre els fuets i gaudir com mai”. És un enamorat de les maces i avui és un dia que recordarà tota la vida: “Portar una maça sempre és una passada”.
Tot això passa a la sala petita dels baixos, la del fons. A la gran, la que queda connectada amb el carrer, els quatre saltadors que faran el ball de nans vells ja porten els vestits i esperen el seu torn envoltats dels familiars i amics més propers. Aquest any estrenen castanyoles: la comparsa ha gravat la posició inicial del saltador a cadascuna. D’aquesta manera, qui comenci saltant a la punta més propera a la Farmàcia portarà les castanyoles que tinguin escrit ‘Farmàcia’. El mateix passarà amb el saltador de la punta de la farola, el de la punta de l’ateneu i el de la punta de la font.
Com que els quatre saltadors encara no porten el cap (no se’l posen fins ben bé abans de sortir), se’ls pot veure la cara. Són molt joves. La més veterana té 34 anys: és l’Anna E Puig. Els altres són el Xavi Picas (24), el Guillem Vargas (24) i el Toni Baños, que acaba de fer els 18. L’Anna, per cert, va ser la persona que diumenge passat va portar una de les maces a la plaça Viladomat per fer-hi els Quatre Fuets. El Guillem i el Xavi dissabte rebran el títol de Patumaire perquè porten 10 anys vinculats a la comparsa. El Toni encara no, però és que només té 18 anys i es disposa a fer un salt de la Patum de Lluïment! La seva cara –com la del Gerard, minuts abans- ho diu tot.
Peten els fuets de les guites, la plaça calla perquè balli l’Àliga i els quatre saltadors agafen els caps i se’ls posen. Surten envoltats per un ‘ruedo’ format, bàsicament, per col·laboradors de la comparsa, familiars i amics. Quan tornen, hi ha un silenci estrany. Fa calor i el primordial és treure’s el cap. Quan ho han fet tots i es veuen les cares, els baixos esclaten: sonen les vuit castanyoles i l’espai ovaciona els quatre saltadors. Ha estat un salt brillant.
La celebració, per això, no s’allarga gaire. Cal anar per feina: els gegants ja són al mig de la plaça i els següents són els nans nous. Els quatre saltadors fa estona que estan a punt. Només els falta posar-se el cap, però el més important és tornar a organitzar un ‘ruedo’ com el que s’ha fet amb els nans vells. La història es repeteix: familiars, amics i comparsa. Per cert, vells i nous no només comparteixen espai, també comparteixen equip humà: alguns dels col·laboradors se’n van a fer rotllana al centre de la plaça en els dos salts.
Acaben els gegants i el ‘ruedo’ avança cap a fora. La sala principal dels baixos queda pràcticament buida. Només hi queden alguns familiars dels saltadors dels nans vells. Els esperen mentre es canvien al costat. Al cap de tres minuts, els nans nous tornen als baixos i es treuen els caps. En aquest cas, el ritual de celebració és un pèl diferent. L’ovació és calcada a la de fa uns instants però la imatge és diferent: els quatre nans s’abracen al centre de la sala i es feliciten per un salt excel·lent.
Un d’ells és el cap de colla, el David Cussà. Ha fet el salt de Lluïment i no saltarà més fins l’any que ve. Tenia dos salts més, com la resta de membres de la comparsa, però no els farà. Els ha cedit a dues persones que debutaran a la Patum gran. Ell explica que prioritzar la posada de llarg de nous saltadors és “una política que no està escrita enlloc, però que està molt present en tota la comparsa”. El resultat: la meitat dels saltadors d’aquest any són debutants, i no és un fet extraordinari sinó una realitat que passa des de fa 15 anys.
Acabats els nans nous, comencen els tirabols. Als baixos, la feina ja està feta. En pocs minuts, la sala guanya espai. La gent comença a desfilar. És l’hora del vermut. Al vespre, més.
