Patum

Albert Escànez: “Canviar els rams de les gegantes per les porres va ser tot un repte tècnic”

Albert Escànez: “Canviar els rams de les gegantes per les porres va ser tot un repte tècnic”
Albert Escànez, al costat del cartell, exposat a un bar de Berga. MARC CANTURRI

Albert Escànez li té la mida presa al concurs de cartells de la Patum. Es va presentar per primer cop el 2014 i va guanyar amb ‘La nostra empremta’. L’any següent va fer de jurat i no es va poder presentar. El 2016 va tornar a fer-ho i va tornar a guanyar, aquesta vegada amb la proposta ‘Som La Patum’. El 2017 va tornar a fer de jurat i l’any passat no es va presentar perquè no tenia idea. Aquest any hi ha tornat i ha fet el seu particular 3 de 3.

Elles, lliures i rebels

Hi ha gent que fa vint anys que es presenta i no ho ha aconseguit mai.

Els dec fer una mica de mania. (Riu) Sé de gent que diu que tinc el jurat comprat… És evident que no. El jurat no sap quin és el meu cartell. Potser algun dels membres l’identifica perquè coneix el meu estil, però no tots. Ni de tros.

Quina és la fórmula?

No t’ho sabria dir. A la gent li agrada votar coses diferents cada any. Tant pot ser que surti un dibuix, com una fotografia, com una pintura… Jo recomano no perdre mai l’estil propi.

Fins i tot si fa vint anys que t’hi presentes i no has guanyat mai?

Sí, i tant. En aquests casos, potser funciona veure amb perspectiva què ha passat els altres anys. Què ha votat la gent i quins canvis es poden fer en les propostes, sense haver de renunciar necessàriament a l’estil.

Et va agradar el de l’any passat?

Sí, molt. Sobretot perquè crec que és el primer on no hi surten comparses. No hi havia ni guites ni gegants ni plens… Només gent. I la Patum és el que és per la seva gent.

I aquest any tu tornes a optar per comparses. Per què?

Tenia molt clar que volia dedicar-lo a “elles”. En general la idea sempre és el que costa més i aquesta vegada la tenia molt clara des del principi. Els problemes aquesta vegada van ser a nivell tècnic.

Per què?

Canviar el braç del ram pel braç de la porra no és senzill.

Quant de temps hi vas dedicar?

Molt poc. Com sempre. A última hora.

Què vol dir això?

Doncs mira, havíem de presentar-lo un divendres i em vaig posar com a data límit per tenir la idea el dimecres abans. Si no la tenia dimecres, no m’hi presentava. I va sortir el mateix dimecres. M’hi vaig dedicar fins dijous i el vaig portar a la impremta. Potser unes set hores. Però molt intenses.

Ostres! La guanyadora de l’any passat el tenia fet d’un mes abans.

És el que s’ha de fer. Sempre és bo deixar reposar la proposta i treure-la del calaix uns dies més tard. Et desintoxiques i hi trobes coses a millorar, segur.

Amb tant poques hores de marge, n’estaves convençut?

De la idea molt. Crec que és la millor de les tres que he presentat. Potser a nivell tècnic hi hauria fet alguns canvis. Però ara tant se val.

Quan vas veure els altres finalistes, què vas pensar?

Que hi havia molt nivell.

T’esperaves tornar a guanyar?

No. L’accèssit, ‘Esclat berguedà’, era el que em feia més por. Era molt, molt xulo. El de les Reines del Mambo (‘Guspires’) també era molt transgressor: o t’agradava molt o no t’agradava gens. En general veia que tots tenien opcions de guanyar.

Qui creus que et vota normalment?

Gent jove. Però aquesta vegada suposo que més aviat noies. Tot i que hi ha molts nois que m’han parat pel carrer i m’ho han dit. Trobo que era necessari fer un cartell com aquest, veient tot el que s’està movent per empoderar les dones.

Veus bé que el jurat seleccioni cinc propostes i que la resta no arribin mai a ulls dels votants?

Jo crec que sí. Si no ho fessin, seria un caos. Ara el jurat és professional. Són gent que hi entén, de disseny. Abans no era així i potser sí que hi havia un problema més greu. Al jurat hi havia patumaires, i pots ser patumaire però no tenir ni idea de cartells.

L’any que ve et tornarà a tocar estar al jurat. T’agrada?

Sí. Està bé. Veus que dins un mateix jurat hi ha opinions molt diverses. Sovint passa que a mi me n’agrada molt un i a la resta de membres no. És xulo.

Albert Escànez cartell de la Patum Elles

Estic amb tu

Comentaris