Debut com a cap de colla del jove Joan Sala. Va agafar el relleu d’Isaac Gonfaus com a cap de colla dels plens a mitjans de març, i dijous va ser la seva primera Patum al capdavant de la comparsa. Assegura que fins ara no havia notat el canvi però que, per Patum, va “de cul”: “Tothom va a última hora i tothom vol que l’atenguis ràpid, i no pot ser. Però, amb paciència, ho farem tot”.
A més, Sala recalca que la feina no recau únicament en el cap de colla: “La feina de veritat no la fa el cap de colla sinó la comparsa, que funciona com un rellotge suís”. En aquest sentit, té ben a prop l’Isaac Gonfaus, l’excap de colla, un home que admira i amb el qual sempre s’emmiralla a l’hora de gestionar un tema tan delicat com un salt de plens de la Patum.
Per a ell, l’ideal seria tenir una Patum “sense ferits ni problemes”. És “primordial”. A banda, li agradaria agrupar una norantena de plens a la plaça de Sant Pere. Està comprovat que quan millor va el salt és quan més plens hi ha a la plaça gran. De moment, ahir, satisfacció parcial: no hi va haver ferits greus i el nombre de plens a la plaça gran va superar els 80 en tots dos salts. Ara bé, el segon es va haver d’aturar a la meitat per una caiguda a la zona de la barana. “És una pena. Estava sent un salt apoteòsic”, va lamentar, just després, en declaracions a l’Aquí Berguedà.
A banda, el cap de colla va recordar que “quant més foc hi ha a la plaça, més bé se salta”. Tal com ja va indicar en la seva primera entrevista a l’Aquí Berguedà, està comprovat que, com més plens es concentren a la plaça gran, més segur és el salt: “La gent té foc per totes bandes i la plaça es mou més. El problema és quan no hi ha foc, perquè la gent es relaxa i es formen taps”.
Fotos. JAUME FÍGULS
