L’ocupació del cap de setmana passat al carrer Mossèn Huch de Berga ha accentuat les mancances que té la ciutat en accés a l’habitatge. La Xarxa de Suport Mutu assegura que, si ocupa, és per “arribar allà on l’administració pública no és capaç d’arribar”. Així doncs, s’ocupa perquè l’administració pública no és capaç de garantir un habitatge digne per a tothom?
El govern municipal diu que no. El regidor de Drets Socials, Ivan Sànchez, assegura que “ara mateix no hi ha ningú a la ciutat dormint al carrer”. Ara bé, també és cert que l’Ajuntament només té quatre pisos d’emergència per a casos en què un ciutadà es queda sense sostre, i ara mateix tots quatre són plens. I aleshores, com s’ho fa el govern per evitar un auge de sensesostre? Bàsicament, pagant lloguers.
El regidor Sànchez assegura que ara mateix les ajudes en el pagament dels lloguers són predominants. I el cert és que, a curt termini, no hi ha res que faci pensar en un augment de la borsa de pisos d’emergència, que és un dels tres punts que la CUP prometia en el seu programa electoral. Hi ha idees sobre la taula, sí, però de moment totes són força embrionàries.
Una prova pilot de masoveria urbana
La que ara mateix agafa més forma és l’habilitació d’un cinquè pis social, que servirà com a prova pilot d’un projecte de masoveria urbana. Sànchez confia que sigui realitat “en pocs mesos”. La idea, explica, és que l’Ajuntament el cedeixi de franc a una família vulnerable a canvi que, a poc a poc, la família hi vagi fent petites obres. “Hi ha temes elèctrics, bàsics, que mai permetríem que anessin a càrrec de la família i que solucionarem abans que entrin, però hi ha altres coses que sí que es poden anar arreglant mentre s’hi viu”, apunta.
A banda, hi ha un bloc de pisos al carrer del Balç que un particular va cedir a l’Ajuntament i que el govern municipal es planteja com a lloc on habilitar-hi més habitatge social. Però tot just s’està començant a estudiar: “Caldria arreglar-lo, fer-hi obres, i això vol dir inversió”. I ara mateix aquesta inversió ni tan sols està planificada.
Converses amb bancs
El regidor de Drets Socials ha assegurat que l’Ajuntament manté converses amb bancs per intentar que posin pisos que tenen en propietat a lloguer social. Sànchez, però, ha dit que és “una interlocució lenta”, ja que “als bancs el que els interessa és vendre, i no pas llogar”, i ara mateix –diu- l’Ajuntament, diu, no té diners per comprar.
El regidor també ha parlat del paper de les immobiliàries. Ha recordat que, abans de la pandèmia, hi havia prevista una reunió amb totes elles a nivell comarcal, però ha quedat en un calaix. Amb tot, Sànchez matisa que “darrere de cada immobiliària hi ha un propietari que, si pot llogar el pis a 500, no el llogarà a 300”. I per això assegura que la solució passa per una regulació dels preus del lloguer per part de l’Estat. Si això no passa, diu, serà impossible fer més accessible l’habitatge.
L’Ajuntament “no jutjarà” cap ocupació
Sobre l’ocupació al Mossèn Huch, el regidor de Drets Socials no sap qui hi viu però, des de l’Ajuntament, s’està intentant esbrinar per comprovar si ja són al circuit de Serveis Socials, o bé si hi poden entrar i buscar alternatives a la seva situació. Ara bé, Sànchez assegura que “és fals que l’Ajuntament no estigui ajudant a les famílies”, tal com l’oposició ha deixat entreveure a les xarxes socials.
El regidor ha insistit que “l’àrea de Serveis Socials ajuda a totes les famílies que hi passen i compleixen els barems”. Ara bé, també ha admès que hi ha persones que no hi passen perquè no volen: “S’intenta treure l’entrellat de tots aquells casos on hi ha una emergència social, però aquells que no s’adrecen a nosaltres és complicat”.
Pel que fa a les ocupacions, Sànchez ha dit que “des de l’Ajuntament no es jutjarà cap ocupació, però està clar que en un habitatge ocupat no podrem garantir els subministraments i si els volen treure el gas o la llum no hi podrem fer res”. El regidor també ha volgut matisar que, d’ocupacions, n’hi ha de molts tipus: “N’hem tingut de violentes, i les hem afrontat”.
L’alerta de Càritas: “Necessitaríem cinquanta pisos més de lloguer social”
Càritas té quatre pisos d’emergència: tres a Berga i un a Cal Rosal. Fins no fa gaire, també eren plens tots quatre. Ara n’hi ha un que ha quedat buit però l’entitat l’està millorant perquè, a curt termini, hi entri una nova família.
Simon assegura que “necessitaríem cinquanta pisos més de lloguer social a Berga, però no els tenim”. De moment hi ha poc més que els que té l’Agència d’Habitatge. Per exemple, l’any 2012 Habitatge va adjudicar deu pisos de protecció oficial al polígon de la Valldan, al carrer Mossèn Espelt -a l’edifici on també hi ha dos pisos d’emergència de l’Ajuntament- i al carrer Harmonia.
“De pisos d’emergència, se’n necessiten a diari”
Per la seva banda, Creu Roja també fa temps que busca pisos per poder atendre el desemparament total que pateixen cada cop més persones refugiades. D’un dia per l’altre els treuen la protecció, queden fora del programa d’asil i, directament, també fora del mercat laboral i sense possibilitats d’accedir a un habitatge convencional.
Des de Creu Roja, Queralt Escobet explica que l’entitat intenta trobar una sortida a les persones refugiades des del primer dia que trepitgen l’alberg de Berga: “No allarguem les estades a l’alberg, ni molt menys”. Mentre estan dins el programa de protecció, assessorar-los i ajudar-los a trobar feina i habitatge és molt més senzill que no pas quan l’Estat els n’exclou.
Aquest darrer mes, Creu Roja ha trobat pis a set famílies. La majoria, fora de la comarca. De fet, Escobet apunta que només una quarta part de les persones que arriben a l’alberg es queden aquí: la majoria busquen ciutat. Però és que els que es volen quedar aquí ho tenen francament complicat per trobar lloc.
“La desesperació ve quan queden fora del programa, truquem a l’Ivan [Sànchez] i ens diu que no té més pisos d’emergència”, admet Escobet. I afegeix que “de pisos d’emergència se’n necessiten a diari, no només per a persones refugiades”. Al final, això sí, tirant de contactes, “la solidaritat entre persones fa la seva màgia i s’acaba trobant lloc a tothom”, apunta Escobet. Però tenir més pisos d’emergència ho facilitaria tot.
De 115 famílies ateses amb aliments a 200
Habitatge a banda, un dels indicadors més irrefutables de l’agreujament de la crisi social són les famílies que atenen les entitats del tercer sector. Si fa un any, Càritas donava aliments a 115 famílies, ara n’atén prop de 200. Glòria Simón, la seva presidenta, diu que aquests últims mesos la situació s’ha estabilitzat, però no pas perquè ja no hi hagi nous demandants, sinó perquè la balança s’ha equilibrat entre els que arriben i els que se’n surten.
A més, Simón ha admès que els preocupa què passarà quan se superi definitivament la pandèmia i el govern espanyol deixi de pagar ERTOs. “Ara hi ha treballadors que no poden anar a la feina però cobren una ajuda. Però hi haurà un dia que aquesta ajuda no hi serà i està clar que hi haurà empreses que no podran tornar a obrir perquè la pandèmia les ha deixat tocades”, lamenta. Per això, la presidenta de Càritas a Berga pateix per una nova onada de demandants i alerta que el pitjor potser encara ha d’arribar, i no ho farà fins que el virus se’n vagi.
