“Els primers de la fila dels oblidats”, deia la Custòdia de fa exactament una setmana. Berga encarava els dies de Corpus amb una desfilada de comparses anunciada que havia de convertir la Patum en la primera festa del país que feia quelcom similar a una cercavila després de la pandèmia. Però no, el futur ens tenia preparat un Corpus molt més ensopit.
L’Ajuntament no ha pogut fer la desfilada. Primer l’obligaven a fer seure tota la gent en cadires preassignades. I va intentar adaptar-s’hi, però va acabar cancel·lant l’acte perquè veia gairebé impossible controlar que no hi hagués gent circulant pel carrer, per molt que es perimetrés la zona. I al final, a 24 hores de l’esperat dijous de Corpus, canvi de plans i plantada doble (dijous i la ja anunciada prèviament per diumenge).
I d’aquí se’n desprenen dues lectures. La primera és que l’Ajuntament ha tornat a retreure al Govern, per enèsima vegada, que no aposta prou per la festa. I mentrestant des de la Generalitat, muts. La diferència respecte a altres intents és que aquesta vegada la queixa no és del govern municipal de torn, sinó de tots els grups de l’Ajuntament, així com les comparses de la Patum, en bloc. Si aquesta unitat és real, i no una oportunitat aprofitada de posar-se davant els flaixos, té tot el sentit del món ser més optimistes que en altres ocasions.
Tot i això, i aprofitant que en les darreres hores s’ha posat de moda a les xarxes fer propostes sobre la Patum del futur, jo m’hi sumo a través d’aquesta finestreta. I compte perquè no costa un duro: proposo que la pròxima Patum (sigui el 2022 o sigui més endavant) al balcó de l’Ajuntament només hi hagi avis. A totes hores. Res d’autoritats. Qui vulgui, que ho vegi com un càstig; i qui no, que ho vegi com un homenatge.
La segona lectura d’aquesta setmana de girs de guió són els tempos. Fa massa temps que estem pendents de polítics darrere de faristols que, en una roda de premsa setmanal, decreten canvis que entren en vigor al cap de poques hores i que trenquen esquemes. Els hem criticat amb insistència, i ara ho fan els de casa.
I el cas és que no és del tot seriós, ni fa de festa gran, anunciar un acte en què vols ensenyar múscul i treure pit del que tenim a casa, però acabar-te encongint, per molt que l’encongiment no sigui decisió teva, sinó més aviat un canvi de plans forçat per la casa gran del país. I sí, tampoc fa de festa gran rebre encara no un 5% de finançament de la Generalitat. Però quan la crítica no va lligada a l’autocrítica, perd matisos.
No hi ha hagut Patum, i això ha fet que, per Corpus, aquesta vegada no s’hagi aparcat tota la resta d’actualitat. Però, com que són festes assenyalades, de la resta de problemes de la comarca -que no són pocs- hi haurà temps per parlar-ne a partir de dilluns.
