La processó de les comparses de Patum de dijous de Corpus és l’engruna de pa que necessitàvem, els patumaires però també la Patum, per agafar forces per un nou any sense fuets, empentes ni salts a la plaça. Dos anys sense ni tan sols treure les comparses de la cova era una penyora excessiva per una ciutat i una comarca tan aferrades a una festa que va molt més enllà del que surt a la televisió.
La cultura seria la gran oblidada de la tornada a la normalitat, si no fos perquè darrere hi ha la cultura popular. Mentre el Govern de la Generalitat encadena proves pilot de concerts de música i festivals, la cultura popular va un parell de fases enrere: la processó de dijous de Corpus serà tot just el primer acte de cultura popular itinerant. Fins ara, totes les exhibicions de bestiari havien estat estàtiques. Això diu molt del que significa la Patum al país, però també diu molt de la penitència que ha de viure la cultura popular.
En les pròximes hores s’afinarà el format que tindrà una processó que ha d’obrir un camí que ha estat tancat massa temps. A menys d’una setmana per la processó, se sap poc més que el títol de l’esdeveniment, i això en certa manera també ens defineix. El que hauria de ser un projecte de país, torna a estar liderat pràcticament en solitari per un ajuntament d’un municipi que, li pesi a qui li pesi, no és ciutat ni és poble. I això maximitza les dificultats logístiques per tirar-ho endavant.
I mentre la processó es prepara, més a llarg termini vola la idea de fer un assaig clínic d’una Patum d’aquí a uns mesos. L’Ajuntament no ha obert la porta a celebrar una Patum a la tardor, però sí que ha deixat clar que, si hi ha una mínima possibilitat de fer-la, seran els primers de picar la porta de la Generalitat. De moment, això sí, ja han plantejat la possibilitat de l’assaig clínic al Govern català, però la proposta sembla ser en un estat encara molt embrionari. Fa quinze dies, la regidora admetia que no havien rebut cap resposta i la mateixa setmana el Departament de Salut reconeixia que ni tan sols ho tenien sobre la taula, tot i que no hi tancava la porta.
El titular “Hi haurà Patum aquest 2021” implica tantes coses per a la majoria de berguedans que el simple fet de deixar una porta oberta a què així sigui ja genera expectació. I en aquest escenari, l’Ajuntament ha de saber controlar la corda: ha de ser capaç de reivindicar-se com l’expressió de cultura popular més important del país per tal que la Patum sigui la primera de la llista si cal fer un assaig clínic del sector, però també ha de ser capaç d’aturar falses il·lusions quan la rumorologia fa de les seves a peu de carrer. I tots els elements agafen la posició ideal perquè en els pròxims mesos se’n parli i reparli.
Encara en clau patumaire, els dirigents polítics esperen que la gent surti al carrer per Corpus i el fet que més ho fa palès és que hi haurà el mateix múscul policial que si hi hagués Patum. A més aquesta setmana s’ha anunciat que la recollida d’escombraries de dijous de Corpus a la nit s’ajorna fins divendres al matí als carrers estrets del barri vell. Consell Comarcal i Ajuntament coincideixen que, amb tota probabilitat, hi haurà més gent de l’habitual al carrer i el més sensat és que no hi trobin cubells.
Les dues cares de la Festa Major de Puig-reig
I fora de l’òrbita de Patum, el cap de setmana passat es va acabar la primera gran Festa Major del 2021 al Berguedà. Va ser, com cada any, la de Puig-reig, i va tenir dues cares. D’una banda, l’èxit d’unes activitats que van saber fer sortir la gent de casa i, a la vegada, evitar la propagació del virus. Fins i tot es va poder estrenar el flamant musical Arrelats a Puig-reig, que va agrupar en un mateix escenari talents artístics del poble com el compositor Sergi Cuenca i la Polifònica de Puig-reig. Però l’altre cantó de la moneda és la ressaca del diumenge, un dia que va veure sortir el sol amb destrosses al parc infantil de l’Estació i a la nova zona d’autocaravanes de l’avinguda 1 d’Octubre. Eren dos equipaments relativament nous i l’incivisme els va fer notícia. L’Ajuntament demana col·laboració ciutadana per poder signar les obres d’art i fer pagar el preu als autors.
Amb la Covid-19 més acorralada que mai
En l’apartat de salut, una notícia que feia mesos que no passava: en aquesta última setmana no hi ha hagut ni un sol ingrés per coronavirus a l’Hospital Sant Bernabé. És cert que tampoc s’ha donat cap alta i que, per tant, hi continua havent els quatre llits ocupats per la Covid-19 al centre, però les dades d’afectació a tota la comarca són esperançadorament baixes.
A més, l’hospital comença a veure aflorar els efectes de l’arribada del Departament de Salut. Aquesta setmana han explicat que el Sant Bernabé té el primer robot de l’Estat capaç de connectar un pediatre i un pacient a distància. El robot permet que un professional del Sant Joan de Déu pugui visitar un infant que és a Berga, com si fossin a la mateixa consulta. El robot desplaça la mirada allà on vol el metge i propicia dos èxits: evita trasllats a altres centres hospitalaris i millora la qualitat de les visites al Sant Bernabé.
