L’aprovació de l’ACA del Pla d’usos de la Baells és una de les notícies més esperades per l’Alt Berguedà l’última dècada. És un pas endavant per endreçar tot el que passa al pantà i els seus entorns, però perquè no es quedi en això cal fer un pas més, la segona fase del procés, que és pactar un conveni que fixi de quants diners disposarà el Consell Comarcal del Berguedà per gestionar la dinamització de tot el que passi al pantà.
Serà competència del Consell fer de paraigües de totes les empreses i particulars que ja exploten el pantà, des d’un negoci que ofereixi experiències en canoes fins al propietari d’una embarcació amb permís per navegar per la Baells. Fins ara, tots aquests agents pagaven un cànon a l’ACA per poder operar al pantà, i això no té per què canviar, segons el conseller Jesús Calderer: “A nosaltres ens és igual si els diners van a les arques de l’ACA i després arriben al Consell. El que tenim clar és que aquesta recaptació ha de tornar al pantà amb millores i en accions que permetin desenvolupar el Pla d’usos”.
Jesús Calderer insisteix que, quan el Consell sàpiga de quina partida disposa per començar a desenvolupar el Pla d’usos, podrà posar-se a treballar. Fins aleshores, diu, “és complicat fixar quines seran les primeres accions que s’hi faran, perquè no sabem si podrem pagar tres vigilants, si en podrem pagar cinc, si tindrem diners per habilitar quatre aparcaments o si d’entrada podrem o per arreglar camins”.
L’ACA és optimista, tot i que es troba immersa en una transició. Amb el nou Govern, els peixos grossos de l’organisme deixen la seva cadira. Així i tot, fonts de l’organisme han assegurat a l’Aquí Berguedà que la idea és pactar la inversió per desenvolupar el Pla d’usos de la Baells en els pròxims mesos, perquè es comencin a veure accions aquest mateix any.
El director de l’Àrea de Gestió Territorial de l’ACA, Diego Moxó, ha explicat que hi ha municipis que s’han interessat per treballar un Pla d’usos per als seus pantans, com el de la Baells. Però de moment els esforços se centren al Berguedà: “Volem treballar molt bé aquest primer Pla perquè després en vindran més. I no ens interessa que acabin en un calaix, ni aquest ni els que vindran”.
I què diu el Pla d’usos?
És un document que posa normativa a tot allò que ja es feia fins ara sense pràcticament cap eina per regular-ho. “Al pantà s’hi fan tota mena d’activitats. El Pla d’usos ens aclarirà què s’hi pot fer, què no, on es pot fer, com s’ha de fer… Per exemple, regularà les velocitats de les embarcacions, els llocs on està permès el bany…”.
Activitats lúdiques a banda, el Pla també vol servir per millorar els accessos i el control de la massificació. Per aquest estiu ja arriba tard, i això farà que un any més la comarca s’hagi d’espavilar per controlar la gran afluència de banyistes. Calderer ha avançat que s’intentarà buscar un sistema similar al que ja s’ha implementat a la riera de Merlès. Tot i això, és conscient que “el pantà és molt extens i és molt difícil controlar-ho amb les eines que tenim ara”.
De cara a propers estius, l’escenari hauria de canviar. Algunes de les accions plantejades dins el pla són l’habilitació de més aparcaments que permetin distribuir els banyistes per més zones i evitar que sempre hi hagi la massificació als mateixos punts. També s’arreglaran camins i, en la mesura del possible, s’adaptaran a persones de mobilitat reduïda.
L’objectiu no és altre que acostar el pantà a la població. Però, com en tot, per fer-ho possible cal que sota la paperassa hi hagi bitllets. Queda presentat un nou repte polític pel que queda d’any.
