S’aprova el Pla d’usos de l’embassament de la Baells, el primer de Catalunya

El primer Pla d’usos de Catalunya s’ha aprovat al Berguedà. És el de l’embassament de la Baells i té l’objectiu que el pantà sigui més que un dipòsit d’aigua al centre del país. El Pla d’usos defineix les activitats lúdiques es poden fer a la Baells, com per exemple el bany en zones habilitades i abalisades, activitats aquàtiques i navegació. En resum, i segons expliquen l’ACA i el Consell Comarcal en un comunicat conjunt, una ordenació dels usos que vol “dinamitzar aquest espai i convertir-lo en un motor de promoció econòmica de la comarca”.
L’ACA ja ha aprovat el pla, i ara el Consell Comarcal es convertirà en l’òrgan gestor de tots els usos que passen a estar regulats a l’embassament. Així, serà el Consell qui controli la mobilitat i els accessos al pantà, així com la dotació de personal de manteniment i vigilància, la dotació d’una embarcació de servei, i la neteja i desinfecció de les embarcacions.
Per això, el següent pas és gairebé més important que el que aquesta setmana s’ha segellat. Ara cal elaborar un conveni de col·laboració entre l’ACA i el Consell que garanteixi el finançament de totes les actuacions previstes per gestionar l’espai.

La navegació a l’embassament

Actualment la navegació al pantà està limitada. Per norma general, només tenen permís per navegar les embarcacions que només ho facin a la Baells. El motiu és que hi ha una espècia invasora, el musclo zebrat. A la pràctica, també podran accedir al pantà altres embarcacions sempre que abans i després passin un procés de desinfecció. I el Consell serà qui es farà càrrec de la gestió d’aquests controls d’accés, desinfecció i assignació de matrícules.

Nous aparcaments

El pla aprovat preveu habilitar nous aparcaments a la Baells. A banda de les zones ja existents, es preveu delimitar àrees per deixar els vehicles dels visitants. Aquestes noves zones hauran de complir una regla: estar per sobre de la cota de 635 metres per reduir el risc d’inundabilitat.
Aparcaments a banda, el pla també preveu habilitar itineraris practicables i, en la mesura del possible, garantir l’accessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda fins a les àrees on estiguin permeses les activitats lúdiques i recreatives, així com a les àrees de serveis.

Millores ambientals

El pla d’usos, a més de les activitats lúdiques, també contempla diverses accions per a la millora mediambiental de l’embassament. A partir de tècniques de bioenginyeria, es contempla la construcció d’illes flotants de vegetació, amb l’objectiu que puguin adaptar-se a les fluctuacions del nivell d’aigua habituals en un embassament. En aquest sentit, es proposa la plantació d’espècies helofítiques autòctones com el canyís (Phragmites australis) o la boga (Typha latifolia). Aquestes espècies han de servir de refugi i de zona d’estada o nidificació d’espècies aquàtiques que fins ara tenen el pantà com a zona de pas.
També s’habilitaran punts d’observació de fauna, concretament en el marge dret, tant en el riu Llobregat com a la riba del Merdançol.

Més de set anys de treballs

Aquest acord suposa un pas endavant en els treballs iniciats el 2014, a partir de la publicació de la resolució Tes/2543/2014, de 3 de novembre, on es classificaven els embassaments i trams de riu de les conques internes de Catalunya per a definir els espais navegables i el bany.
El següent pas va ser l’elaboració d’una proposta normativa per donar formalitat a la figura dels plans d’usos als embassaments i rius, com a instrument de regulació de les activitats. Els plans d’usos, a més, estan pensats per transferir les competències reguladores i de control als consells comarcals. El 2014, doncs, es va iniciar el camí cap a l’impuls de les activitats lúdiques a embassaments i rius, garantint la funcionalitat dels embassaments, els seus valors ambientals i el control de les activitats, a la vegada que s’apodera el món local en l’impuls turístic d’embassaments i rius.