General

El Govern allarga quatre anys la limitació d’ampliar o instal·lar granges en nou municipis del Berguedà

El Govern allarga quatre anys la limitació d’ampliar o instal·lar granges en nou municipis del Berguedà
ACN / LAURA CORTÉS

El Govern ha aprovat aquest dimarts un Decret llei que allarga quatre anys més la limitació d’ampliar i d’instal·lar noves granges a les zones de Catalunya que reuneixen dues condicions. La primera, un gran nombre d’explotacions. La segona, aigües contaminades per nitrats procedents dels purins.

Aquestes zones afectades inclouen nou municipis del Berguedà, que són Avià, Casserres, Gironella, Montclar, Olvan, Puig-reig, Sagàs, Santa Maria de Merlès i Viver i Serrateix. En tots aquests llocs no es poden ampliar ni instal·lar granges. L’objectiu del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural és revertir la presència excessiva de nitrats a les aigües d’aquestes àrees, i la mesura afecta 68 pobles catalans.

La limitació, vigent des del juliol de 2019, estava inicialment prevista per un període de 2 anys. No obstant això, el Govern l’ha allargada perquè les anàlisis de les aigües posen de manifest que aquest període ha estat insuficient per corregir l’excés de nutrients, principalment els nitrats.

El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural persegueix l’objectiu d’evitar l’excedent de purins. És a dir, que les granges existents puguin gestionar les dejeccions d’una manera més eficient i adoptin sistemes de tractament i valoritzin aquests fertilitzants naturals sense que augmenti la pressió en la gestió per un increment del nombre d’animals que es crien en aquestes zones.

Més de 12 milions de tones de fems, purins i gallinasses

Les dejeccions ramaderes són principalment femtes i orina que, segons la seva procedència i contingut d’humitat, es classifiquen en fems (consistència sòlida), purins (consistència líquida o semilíquida) i gallinasses (procedent de l’aviram). Es caracteritzen per tenir un important contingut d’aigua, principalment els purins, matèria orgànica, nutrients com el nitrogen (N), fòsfor (P) i potassi (K) i micronutrients. A més d’aportar nutrients, les dejeccions ramaderes també aporten matèria orgànica.

Aquesta matèria fa que millorin les qualitats físiques, químiques i biològiques del sòl. És per això que, aplicats en la mesura que cal, les dejeccions ramaderes no són un problema, sinó l’adob de tota la vida. En canvi, els nitrats procedents dels purins esdevenen contaminació quan la seva presència és superior a la que poden absorbir els cultius.

A Catalunya, hi ha aproximadament uns 8 milions de porcs, 700.000 caps de boví i 38 milions d’aus que generen cada any uns 17 milions de tones de purins i 4,4 milions de tones de fems i gallinasses.

Mal estat dels aqüífers de les conques internes

Des de l’any 1998, l’Agència Catalana de l’Aigua analitza l’evolució de la qualitat de l’aigua i els nitrats en les aigües subterrànies i superficials mitjançant més de 500 punts de control. L’evolució de la contaminació no només no s’ha resolt, sinó que ha empitjorat progressivament. Actualment, un 40,3% de la superfície total de Catalunya està declarada vulnerable a la contaminació per nitrats d’origen agrari, cosa que afecta 465  municipis, és a dir, un 49% de tots els municipis catalans.

Granges compromeses amb la gestió ambiental

La mesura és fruit d’un procés de diàleg amb el sector, que està compromès amb la reversió de la situació actual. Els 68 municipis inclosos a la limitació que ha aprovat el Govern estan per sobre de l’1,2 d’Índex de Càrrega Ramadera, que es calcula d’acord amb la producció total de quilograms de nitrogen que produeixen els caps de bestiar en relació amb la superfície agrícola municipal que l’ha d’absorbir.

En aquests municipis, ja hi ha 105 explotacions que disposen d’algun sistema de tractament, cosa que suposa la gestió del 34% dels excedents de purins. A banda, el 50% dels excedents, els tracten empreses especialitzades en residus. Actualment, per tant, encara hi ha un 16% d’excedent de nitrogen procedent dels purins que s’ha d’exportar (amb les corresponents emissions de diòxid de carboni) per a fer-ne una gestió correcta.

Alimentació i Agenda Rural Departament d'Acció Climàtica Generalitat purins Ramaderia

Comentaris