Doncs no: no hi ha consens. El ple extraordinari de Berga per refinançar el deute va confirmar que en l’únic que estan d’acord govern i oposició és que l’any que ve no es podran pagar 2,4 milions d’euros de cop i que cal buscar alternatives. A partir d’aquí, tot són friccions i dards que van a banda i banda.
Junts per Berga demana que es comenci a pagar tot ara
L’oposició recorda al govern que ja fa dos anys que es beneficia d’una carència i que tancarà el mandat amb dos anys més sense pagar una part del deute. Ara bé, insisteix que el 2024 s’haurà de començar a pagar el que s’ha deixat de pagar temporalment i, per aleshores, no veuen cap planificació sobre com s’afrontaran aquestes quotes.
De fet, Junts per Berga ha demanat directament que l’Ajuntament comenci a pagar ara els diners i que descarti la idea de demanar dos anys de carència. Acceptarien un refinançament del deute, “però sempre que hi hagi una justificació i una planificació de com es tornaran aquests diners”. Ara mateix, aquesta planificació no li veuen. De fet, asseguren que el govern ha aprofitat la carència d’aquests últims dos anys per augmentar la despesa corrent, en lloc d’aprofitar-la per invertir en la ciutat. I alerten: si la gestió no fa un gir, el 2024 hi haurà un repunt de la quota a retornar i caldrà tornar a fer cirurgies improvisades per pagar-la perquè les despeses ordinàries de l’Ajuntament hauran crescut.
El govern ha reconegut que el 2024 hi haurà un repunt en les quotes i ha confirmat que és conseqüència dels dos anys de carència. Sobre la petició de JxB d’evitar la carència, el regidor d’Hisenda, Marià Miró, defensa que “el que volen és que continuem fent política austera, mentre vostès [l’oposició] ens demanen que fem obres necessàries al carrer… I això són missatges incoherents”.
Calen ingressos: el PSC assegura que la CUP ha deixat escapar més de 400.000 euros en subvencions
L’oposició creu que, per garantir que es pugui retornar el deute sense afectar altres àrees, cal que entrin més diners a l’Ajuntament. I en aquest sentit asseguren que tampoc s’estan fent els deures. El PSC va apuntar que la CUP ha deixat escapar més de 400.000 euros en subvencions des que va arribar al poder. “Són petites minúcies, però que, sumades, poden arribar a quantitats esfereïdores”, va dir el socialista Abel Garcia al ple.
El regidor del PSC també va apuntar que, amb el refinançament, caldrà estar lligats al Pla d’Ajust deu anys. En aquest sentit, Garcia va demanar què passarà en temes com la residència, on fins ara l’Ajuntament depenia de sortir d’aquest Pla d’Ajust per poder convertir-se en accionista de l’empresa gestora. L’alcalde, Ivan Sánchez, va assegurar que hi ha alternatives que s’aprofundiran en la reunió del patronat de la residència de dilluns vinent.
Hores abans, això sí, l’alcalde ja havia apuntat en roda de premsa que es podia aconseguir una acció de l’empresa gestora, Sumar, sense comprar-la directament. La fórmula, recomanada pels serveis de Política Financera de la Generalitat, seria pagant una part de la despesa amb proveïdors que té l’empresa.
Això sí, Sánchez va recalcar al ple que no és l’única opció. En concret, va parlar de dues, la A i la B, sense detallar-les, a l’espera del patronat de dilluns. Atesos els antecedents, l’opció A és arribar a un acord de llarga durada amb Sumar i la B, dotar el patronat de la residència d’estructura i gestionar la residència directament des de l’ajuntament. L’alcalde també va parlar d’una tercera, però ja va apuntar que no agrada a ningú. Previsiblement aquesta tercera via és l’externalització total del servei de la residència.
Els números de l’Ajuntament per eixugar el deute no inclouen els interessos
Els comptes que ara mateix fa el govern municipal per eixugar els 6,4 milions de deute en 10 anys i que va recollir l’Aquí Berguedà, no inclouen els interessos que caldrà pagar. L’oposició va assegurar al ple que no li sortien els comptes i el regidor d’Hisenda va matisar que no s’hi incloïen els interessos perquè encara no sabien els tractes que els proposarien.
En aquest escenari, el portaveu de Junts per Berga, Ferran Aymerich, va exigir al govern “rigor” a l’hora de fer aquests càlculs. I fins i tot va atrevir-se a apuntar que un interès d’un 1,3% per pagar el deute en 10 anys pot tenir un cost extra de 400.000 euros. A tot això, a més, cal sumar-hi les amortitzacions del préstec pressupostat pel 2021, que pot enfilar-se fins a 700.000 euros més. En aquest darrer aspecte, el regidor Miró va admetre que el darrer préstec tampoc està inclòs als números, però va assenyalar que, quan s’hi afegeixi, “no variarà gaire les xifres, ja que suposarà uns 70.000 de més anualment”.
