El projecte de la incineradora de Cercs no està mort, ni de bon tros. Els promotors han presentat una proposta de Pla de Millora Urbana (PMU) per tal que l’Ajuntament de Cercs la valori tècnicament. De fet, la manca d’aquest PMU que ara presenten va ser el que va empènyer el Govern de la Generalitat a tombar el projecte de la incineradora, ara fa un any.
L’agost del 2020 Damià Calvet va anunciar que tombaven la incineradora “per compatibilitat urbanística”, tot i que recordava que el projecte havia generat “un ampli rebuig i neguit social i institucional a la comarca”. Amb tot, Calvet va deixar clar que, per fer un pla de millora urbana, “primer cal un Pla de Millora Urbana que concreti les condicions de parcel·lació, edificació i ús d’acord amb el POUM de Cercs”. El que en el seu moment va ser rebut com un triomf dels contraris a la incineradora, ha acabat sent una recepta per als promotors. L’aleshores conseller de Territori els va dir els passos que havien de fer, i els han seguit.
En declaracions a l’Aquí Berguedà, l’alcalde de Cercs, Jesús Calderer, ha reconegut que l’empresa ha entrat la proposta de PMU i que ara l’Ajuntament té dos mesos per valorar-la tècnicament. Després la proposta estarà un mes en exposició pública i s’enviarà a la Generalitat perquè hi doni el vistiplau definitiu.
“Si tot està correcte, això no ho atura ningú”
L’alcalde de Cercs ha recalcat que continua decidit a estudiar el projecte i ha lamentat que “el rebombori i el soroll que ha generat tot plegat ens ha impedit fer-ne un debat seriós”. I ha afegit que “el Berguedà no està en condicions de deixar escapar projectes que donin feina, sense ni tan sols estudiar-los”.
En un comunicat, la Plataforma Antiincineradora de Cercs retreu a l’Ajuntament que podria haver-se anticipat al moviment dels promotors fent un Pla de Millora Urbana que tallés definitivament les ales a la incineradora. El moviment opositor assegura que hi ha “connivència entre l’Ajuntament i els promotors” i creu que el govern facilitarà la incineradora “tant com pugui”.
Per la seva banda, l’alcalde, Jesús Calderer, ha admès que l’única manera d’aturar el projecte era tenint una normativa prèvia que impedís alçar incineradores a la central tèrmica. No hi és. La Plataforma li demana que la faci, amb participació ciutadana, però l’alcalde diu que és tard, que la norma s’havia de fer abans de l’existència de cap projecte i que, si ho fan, l’empresa podria demandar l’Ajuntament novament (ja ho va fer quan els van aturar les obres).
L’Ajuntament investiga si els terrenys de la tèrmica són emprius
En el mateix comunicat, la Plataforma retreu a l’Ajuntament que no ha respost cap de les més de 280 instàncies que els veïns li han fet arribar perquè recuperi els emprius sobre els quals hi ha la central tèrmica. L’alcalde defensa que no han estat 280 instàncies sinó una de sola signada per més de 280 persones, i que no l’ha contestat perquè no ho troba necessari: “Estem fent el que ens demanen”.
Segons ha relatat Calderer, l’Ajuntament va anar al Registre de la Propietat i va recuperar tots els documents de la central des del 1884. “Ara hem donat la documentació a un arxiver perquè la transcrigui, ja que està escrit a mà i en alguns casos costa d’entendre. També hem demanat a Agricultura si té coneixement del cas i si pot esbrinar d’alguna manera si els terrenys eren emprius”. L’alcalde entén que el que demanava la instància no era una resposta, sinó una investigació, i defensa que l’està fent.
El maig la Plataforma va presentar un escrit a l’Ajuntament exigint-li la recuperació dels terrenys, atès que tenia la certesa que eren emprius. Els emprius són un bé comunal de propietat municipal i que els veïns tenen dret a aprofitar de manera comunitària. Segons la Plataforma, ni Carbons de Berga ni les successives empreses elèctriques que anys més tard han comprat els terrenys de la central no ho podien fer. Tampoc els promotors de la incineradora de residus. Totes aquestes adquisicions són “irregulars i il·legítimes”, segons la PAIC, que insisteix que “un cop finalitzada la vida útil de la central tèrmica, aquests terrenys havien de tornar a ser de propietat municipal amb ús comunitari”.
