L’Ajuntament de Berga va camí de recuperar un nou edifici. Govern i oposició, tots junts, confien que han trobat la tecla per (1) desencallar la baralla judicial amb Inberga Tur, (2) treure el cas dels jutjats i (3) donar una nova vida a l’Hotel Berga Park i a l’hostatgeria de Queralt. A priori, sembla positiu imaginar que l’Ajuntament tanqui una nova carpeta de les mal gestionades concessions i també engresca la classe política pensar que tindran un edifici colossal a la seva disposició i que podran pensar i repensar-se què en fan.
Però a qui escriu aquest article el capítol li recorda massa a la cessió del convent de Sant Francesc per 25 anys. En el seu moment va ser una absoluta bomba: eren com diners caiguts del cel, de sobte la ciutat disposava d’un monstre a tocar del barri vell i s’havia d’encarregar de donar-li vida a través de la cultura i l’educació. I tot i tenir-ho tot de cara (o gairebé tot), l’Ajuntament no se n’ha acabat de sortir.
És cert que l’Ajuntament ha fet millores al convent en els últims anys. Hi ha fet lavabos, ha reformat parts de l’edifici, ha assumit les despeses burocràtiques per iniciar la metamorfosis… Però el gran què d’aquesta nova etapa del convent és, sens dubte, la rehabilitada planta baixa, un espai que es va renovar amb els diners de La Caixa i a iniciativa dels Amics de Joan Ferrer i del grup de pintors Verdaguer7. L’espai es va fer per acollir l’exposició antològica de Joan Ferrer i després va quedar per a la ciutat, que hi va portar les comparses de la Patum.
Està bé. La majoria de la gent de Berga entra a Sant Francesc molt més del que ho feia abans. De fet, segur que n’hi ha més d’un que hi ha entrat per primera vegada aquests últims anys, sigui per veure els Ferrers, per fer-se fotos al costat dels gegants o fins i tot per acompanyar la canalla a veure els Reis Mags. Però Sant Francesc és molt més que aquesta planta. Fa gairebé cinc anys que els franciscans i el govern municipal van signar la cessió per un quart de segle i encara no sabem què més en farem.
I ara arriba un altre monstre: l’hotel. Arriba en una època en què, ple rere ple, el govern crida als quatre vents que no té prou personal per fer tot el que li demana l’oposició o, simplement, per fer tot el que ells (els que manen) voldrien fer. Diuen que no tenen prou personal, que han de mirar molt bé a quines subvencions concorren i quins recursos hi destinen perquè hi ha poques mans a la casa. Defensen que van al ritme que els permet el múscul que tenen. I aleshores pregunto, des de la ignorància còmoda i volguda: si ara ja van amb el cul estret, seran capaços de gestionar un espai com l’Hotel Berga Park i fer els tràmits que calgui perquè algú hi segueixi donant vida?
La incineradora torna a cremar
Fora de Berga, els promotors de la incineradora de Cercs han fet just el que el Govern els demanava fa un any: presentar un Pla de Millora Urbana que faci possible alçar la incineradora a la zona de la central. La manca d’aquest PMU va ser el que va empènyer el Govern a tombar la incineradora l’agost del 2020.
Aleshores la decisió del Govern es va aplaudir amb les orelles per alguns sectors opositors, però ara, d’un dia per l’altre, allò que molts no es volien creure, allò que la Plataforma Antiincineradora diu des de primer dia, s’ha complert: el projecte no està mort. De fet, l’alcalde ha assegurat que “si tot està correcte, això no ho atura ningú”. Li demanen que faci una normativa que digui que a la tèrmica no s’hi pot incinerar, però ell diu que no servirà de res perquè la normativa havia de ser prèvia a l’existència d’un projecte per incinerar. L’alcalde tem que l’empresa torni a demandar l’Ajuntament i, de fet, reitera que ell continua volent estudiar la proposta. I el que semblava verd i ple de roses, torna a ser negre i ple de fum. I vindran mobilitzacions. I la PAIC tornarà al focus mediàtic. Comença una tardor calenta.
Per cert que, mentrestant, a Gironella ja pensen en Nadal. Hi pensen des de fa mesos, i és que pretenen crear el primer mercat de Nadal de llarga durada de la Catalunya central. S’obrirà el 4 de desembre i tancarà el 5 de gener. S’inspira en la idea que des de fa anys volta pel centre d’Europa i combinarà paradistes dins de casetes de fusta, restauració i concerts.
