La PAIC dona per aturada la incineradora de Cercs, però alerta que cal garantir un ús sostenible de la central

La moratòria anunciada pel Govern té una durada de dos anys. Si en aquests dos anys, no hi ha canvis urbanístics a la central, podrien sorgir nous projectes que reactivin la temuda xemeneia

Martina Marcet, de la PAIC, en una roda de premsa, aquest octubre. MARC CANTURRI

Per primera vegada, la Plataforma Antiincineradora de Cercs (PAIC) dona per aturat el projecte de crema de residus a la central tèrmica. L’estiu del 2020, quan el Govern va tombar per primera vegada la incineradora, la PAIC va alertar que el projecte no estava mort. Tenien raó: fa unes setmanes, els promotors van reprendre el procés per alçar la planta de crema de residus a la zona de la central. Però el ‘no’ tècnic de l’Ajuntament i la moratòria política de la Generalitat són cops letals per als promotors de la incineradora, segons la PAIC.

En declaracions a l’Aquí Berguedà, la portaveu de la Plataforma, Martina Marcet, ha explicat que “la moratòria és el resultat de molts mesos de feina” i n’estan molt orgullosos perquè “liquida la possibilitat que hi hagi una incineradora a Cercs”. La PAIC veu “clar” que el projecte no tirarà endavant, perquè a la moratòria s’hi ha d’afegir que l’Ajuntament té decidit refusar la proposta de Pla de Millora Urbana (PMU) que els promotors van presentar per reprendre els tràmits.

Dues tasques pendents

Això sí, la PAIC recorda que encara hi ha serrells per pentinar a la central tèrmica. El primer són els emprius: la Plataforma està convençuda que els terrenys són emprius, és a dir de titularitat municipal i per a ús comunal, i com a tals han de tornar a mans de l’Ajuntament. El govern de Cercs, per la seva banda, ja ha encarregat una investigació per esbrinar si l’argument de la PAIC és cert o no.

L’altre serrell és purament urbanístic. La Plataforma insisteix que l’Ajuntament s’ha d’avançar a nous projectes per a la central i establir un marc urbanístic que allunyi les empreses que vulguin alçar-hi plantes contaminants. “S’ha de buscar un ús de l’espai que pugui ser públic i sostenible. I això passa per fer els canvis urbanístics necessaris des de l’Ajuntament”, ha dit Marcet.

La moratòria de la Generalitat és per dos anys. Si en aquests dos anys, no hi ha moviments de l’Ajuntament i la Generalitat no impulsa la nova llei de residus que ho impedeixi, quan acabi la moratòria els promotors de la incineradora (o de qualsevol projecte que vulgui reactivar, de nou, la xemeneia de l’Alt Berguedà) podrien tornar-ho a provar.