Fotografiats al jardí, perduts al despatx

Hem perdut un altre any als despatxos. Un any, eh? Literal. Fa exactament dotze mesos, la junta de la patronal d’empresaris del Berguedà (ACEB) presentava la seva proposta de pla comarcal de reactivació econòmica i, en qüestió d’hores, polítics de tots els colors la van aplaudir. Aquesta ovació es va traduir en un consens pràcticament total en pocs dies. Fins i tot la CUP, històricament allunyadíssima dels interessos de l’empresariat, va veure amb bons ulls agafar el pla de la patronal com a punt de partida. De fet, els cupaires van ser dels pocs que van fer propostes concretes per encaixar al pla les seves sensibilitats polítiques.

En un escenari amb tants actors remant cap al consens, semblava bufar i fer ampolles posar en marxa el pla. Però, com diu el refrany castellà, no es oro todo lo que reluce. L’ACEB va acceptar sacrificar el seu calendari i alentir el procés per buscar el màxim de consens. Això va fer que fins al juny, quan als empresaris els començava a pujar la mosca al nas, no se segellés el pacte de l’Estany Clar. Pla picat. Polítics i empresaris en un jardí, guardant la distància de seguretat i somrient, per deixar clar que ho tenen clar i que hi ha unanimitat per tirar endavant el mateix pla de dinamització econòmica. Foto aparentment històrica, però que, pràcticament, ha acabat sent irrellevant.

Fa gairebé mig any d’aquella imatge i, des d’aleshores, només hi ha hagut un moviment. El juliol es va fer la modificació de pressupost del Consell Comarcal per apartar 100.000 euros de les arques i destinar-los a fer els primers passos del pla de reactivació. Hi havia dos grans compromisos: programar les primeres accions i contractar el líder dinamitzador, és a dir la persona tècnica que es dedicaria a jornada completa a vetllar per l’execució dels compromisos. Fa quatre mesos d’aquell moviment i som pràcticament al mateix punt que aleshores.

Tant és així que el Consell ja ha assumit que els 100.000 euros reservats per al pla no es podran gastar en el pla i els ha recol·locat en altres partides d’accions de promoció econòmica. El govern comarcal diu que als pressupostos de l’any que ve, el 2022, tornarà a apartar 100.000 euros i que, aquesta vegada sí, confia que es puguin destinar íntegrament al pla de reactivació.

Al·leguen que, si han anat tard, és perquè la burocràcia és lenta. Però grinyola que fins ara, cinc mesos després d’aquell pla picat a l’Estany Clar, el Consell no hagi anunciat la contractació d’un tècnic que va prometre a mig estiu. D’acord, un tècnic que executi un pla que encara no s’ha acabat de consensuar políticament no és el millor escenari de treball, però si el consens era tan aclaparador com semblava a l’Estany Clar no hauria de ser tan difícil que polítics i empresaris es posin d’acord en menys de quatre mesos per tirar endavant les primeres (i petites, molt petites) accions.

És un any (un altre) perdut en disputes de despatx. Es miri com es miri. El calendari parla sol.

L’era dels informes desfavorables

A Berga, setmana de ple. I una vegada més, protagonitzat per disputes sobre tràmits tècnics. L’oposició continua posant el focus en els informes desfavorables que, mensualment, queden estampats a les ordres del dia dels plens. Els opositors retreuen que, si els serveis tècnics informen desfavorablement, és perquè alguna cosa s’està fent malament. I el govern defensa que fan el que poden per tirar endavant tràmits amb el màxim d’agilitat i amb el mínim de personal (el que tenen, vaja).

Qui escriu aquest article té seriosos dubtes de l’interès dels informes desfavorables fora de les quatre parets de l’Ajuntament. Ho dic perquè, al final, el ple municipal és un escenari. El moment que tenen els polítics per fer política de cadira: el millor instant perquè l’oposició fiscalitzi i una oportunitat d’or per al govern per marcar paquet polític i exhibir les seves arts de defensa. En definitiva, dels plens en surten vots (no molts, crec, però en surten), i dubto que els pocs que en surtin siguin partint d’informes tècnics.

Al carrer, però, sí que se’n juguen, de vots. I al carrer, qui té les de perdre gairebé sempre és qui mana. I ara, la Torre de la Petita -que aspirava a ser un lloc idíl·lic per guanyar-ne- no és precisament una fotografia de postal. La restauració ha quedat a mig fer. Bé, a mig fer no, se n’ha fet molt més del 50%. El regidor diu que s’ha fet pràcticament tot. El problema és que l’empresa ha fet l’examen i no ha recollit la taula. Hi ha paperassa, bolígrafs i llapissos, l’estoig mig buit i les restes de la goma d’esborrar que tan poc costen d’escampar cap a terra.

Evidentment a la torre no hi ha estoigs ni gomes d’esborrar, però sí que hi ha precintes d’obra, armilles, tubs i partides del tram final de les obres que han quedat pendents d’enllestir. Fa mesos que l’empresa -que va guanyar el concurs, havent entrat en concurs de creditors- ha fet les maletes i ha marxat de la torre, però l’espai continua tal com si hi hagués obrers des que surt el sol fins que es pon. Passar l’escombra és urgent per la dignitat del lloc.

Jugada mestra per a Jesús Calderer

Li ha sortit tot bé. La incineradora és en un pou. Molt haurien de canviar les coses perquè els promotors se surtin amb la seva. Aquesta setmana hi ha hagut doble gerro d’aigua freda: primer l’Ajuntament de Cercs va fer públic que dirà ‘no’ a la proposta de Pla de Millora Urbana que havia entrat l’empresa per desplegar a la zona de la tèrmica; i l’endemà la consellera Jordà va anunciar que el Govern de la Generalitat aprovarà la moratòria que, durant dos anys, impedirà noves incineradores i que s’ampliïn les que ja existeixen.

La jugada és rodona per a l’alcalde de Cercs. L’informe desfavorable dels tècnics li dona un argument més que ferm per dir ‘no’ als promotors sense que el portin a judici. La moratòria de la Generalitat li dona una empenta més per rentar-se’n les mans. Tot, en sintonia amb el que demanava la Plataforma Antiincineradora des de feia mesos i tot sense desviar-se ni un mil·límetre del seu posicionament: “Si els tècnics em diuen que no, no ho faré. Però fins que no ho diguin, no puc girar-me d’esquena a res”. Quantes vegades l’ha reiterat aquesta idea, l’alcalde, els últims mesos? Doncs bé: al final sembla que l’incendi al carrer s’apaga i, contra tot pronòstic, no li ha calgut treure la manguera.

X