El pols de l’Estany Clar

El que es va presentar com un pacte entre polítics i empresaris ha acabat sent un pols. S’ha certificat aquest divendres al migdia amb un toc d’atenció inèdit fins ara dels empresaris als líders del Consell Comarcal. L’han dirigit directament a la principal espasa de l’ens, el president Lara, però el ple del Consell faria bé de fer-s’ho seu.

Al ple de mitja setmana, el govern va al·legar que, si el pla de reactivació no s’havia començat a executar, era perquè no hi havia hagut la concreció necessària en els punts a desenvolupar i perquè el ritme de l’administració pública no és el mateix que el de la privada. L’oposició també es va fer seu el ‘mea culpa’, però va criticar que, qui ha de liderar el procés per desencallar el pla, és el govern.

Des de la fotografia de l’Estany Clar, l’Aquí Berguedà ha publicat 19 peces sobre el pacte de la reactivació. 19 articles que confirmen que, des d’aleshores, el pacte ha sonat i ressonat. Però la realitat ratifica que, de moment, no n’hi ha hagut prou.

Els empresaris van fer una estratègia perquè fins aleshores no n’existia cap. En una comarca enfangada fins als turmells i incapaç de retenir veritables dinamitzadors econòmics com Horrorland, fa un any els partits polítics no havien fet els deures. No és un bon pròleg. La presentació de la Visió ACEB va fer que s’espavilessin. Era un bon inici de la història.

ERC assegura que va elaborar el seu pla, però no el va fer públic per evitar el que ells mateixos diuen que no han pogut evitar: “Que no s’hagin posat tots els ous en el mateix cistell”.

A finals de primavera, el socialista Abel Garcia va presentar, com a vicepresident comarcal, l’inici d’un procés participatiu que ha de definir com ha de ser el Berguedà del 2030 i les accions que s’han de fer fins aleshores per aconseguir-ho. La proposta s’alinea gairebé a la perfecció amb l’Agenda 2030 que el govern espanyol projecta des de la Moncloa per a Espanya.

Des de l’Agència de Desenvolupament, el president, Lluís Vall (PDeCAT), liderava des de feia mesos un pla estratègic per revifar la comarca econòmicament. A l’estiu van vendre que els objectius de l’ADB i els de la Visió ACEB s’havien fusionat en un mateix projecte: el famós (i cada vegada més maltractat) pacte de l’Estany Clar.

Ara l’ACEB dona el primer gran cop de puny sobre la taula en públic. Diuen que han perdut la confiança al president Lara i que no és un interlocutor vàlid per consensuar l’arrencada del pla de reactivació. I poden passar dues coses: que serveixi d’estirada d’orelles i faci pujar les revolucions del motor del Consell Comarcal; o que serveixi al polític per trencar relacions amb l’empresariat i guardar el projecte en un calaix. Un calaix que ja no tanca, per la quantitat de papers que s’hi acumulen.

El segon camí de la cruïlla és una jugada d’alt risc. Bàsicament, perquè mai abans un pla (perquè no deixa de ser això, una declaració d’intencions) havia tingut tant de seguiment. I això és mèrit d’una associació, l’ACEB, que s’ha esforçat en què la seva idea fos de domini públic i no marxés del focus mediàtic en cap moment. Per això, el pla de reactivació no sembla una d’aquelles idees que ressonen i, d’un dia per l’altre, desapareixen del mapa i no se’n parla mai més.

En aquest escenari, és complicat que el polític en surti ben parat. D’entrada, perquè no és intel·ligent per a qui governa tenir de morros una patronal que s’ha guanyat un lloc als mitjans. I no només això: l’ACEB s’ha esforçat a remarcar que ha anat més enllà del que li corresponia durant tots aquests mesos per fer possible l’arrencada del pla. Això li ha permès palpar les teranyines de l’administració i també les dels partits polítics. I tampoc sembla intel·ligent tenir de morros a algú a qui li has obert les portes de casa i li has explicat on guardes les vergonyes.

Per tot plegat, costa d’imaginar que no hi hagi un moviment polític per recuperar la confiança de l’empresariat. Les paraules ha quedat clar que no els serveixen. El marge de maniobra cada vegada és més petit. Cada cop hi ha més camins tapats. I això augura el final de la partida. Pot acabar bé o pot acabar malament. Torn per a la política.

X