Que aquest any diverses comparses de La Patum celebrin els seus 400 anys és gràcies a una troballa que va fer l’hivern del 2009 la historiadora Dolors Santandreu. Ho explica al programa de La Patum 2022 la seva filla, Anna Parcerisa, en un emotiu text que repassa les referències més antigues que actualment hi ha documentades sobre la festa.
L’hivern del 2009 Santandreu va anar a l’Arxiu Comarcal del Berguedà a buscar documentació sobre el Castell de Berga per a l’Erol número 100 que estava preparant amb Ramon Viladés i Josep Busquets. Remenant, va anar a parar als comptes de Patum d’entre el 1621 i el 1626. Tenia a les mans la referència més antiga de La Patum que hi havia aleshores i, de fet, encara ara ho és. Però: què és exactament això que va trobar la historiadora fa 13 anys? Doncs les anotacions de les despeses recollides pel clavari Pere Boixader, l’aleshores encarregat de la comptabilitat municipal.
Gràcies a aquestes anotacions i tal com recollia Dolors Santandreu a l’Erol 101, a La Patum hi havia elements estables any rere any com els turcs, els cavallets, els diables, la mulassa, el tabal i Sant Miquel. Però també hi ha elements que només apareixen citats puntualment: un gegant el 1622 i una diablessa, el 1623. Els apunts del clavari també detallen que fa 400 anys es contractaven músics de guitarra, ministrils i un tambor de cordes.
Ara, Anna Parcerisa ha recollit tot el que s’ha dit sobre les comparses de fa 400 anys, amb l’assessorament i el suport del Josep Noguera i Canal i de l’Emília Rodríguez Artigas, per recollir-ho en el programa oficial de la festa d’enguany. També ho ha complementat amb les il·lustracions de Josep Maria De Martín, les imatges del fons Deseuras de l’Arxiu i les cedides per Isabel Casellas i Anna Emília Puig. I tot plegat, Parcerisa ho ha dedicat a la seva mare, la Dolors Santandreu, per donar la benvinguda a la primera Patum que la ciutat haurà de viure sense ella.
Llegeix el text sencer AQUÍ (de la pàgina 8 a la 23 del programa oficial)
