Una exposició a Gósol recorda mossèn Ballarín (1920-2016), que hi va passar els últims anys de la seva vida. Forma part dels actes de l’Any Ballarín que s’havien de celebrar el 2020 coincidint amb el centenari del naixement i que la pandèmia va obligar a posposar.
La mostra permet fer un recorregut per la seva trajectòria i conèixer les seves facetes de sacerdot, articulista, escriptor i ninotaire. S’hi exposen objectes personals com ara fotografies, el calze de les misses i també dibuixos que va fer.
“Era una persona molt culta però també era molt proper a la gent d’aquí, era com un més al poble”, recorda Núria Arnau, secretària de l’Associació Cultural Mossèn Ballarín de Gósol.
Exemplars de Mossèn Tronxo
A la mostra, s’hi poden veure exemplars de la quarantena de llibres que va escriure, com Mossèn Tronxo (1989), el seu gran èxit com a autor, on relata la vida del capellà a pagès amb humor i un estil directe.
També hi ha un dibuix de Jordi Maragall sobre la Santa Teresa de Lisieux que Ballarín tenia al capçat del llit.
Destaquen també una selecció de dibuixos per explicar refranys catalans així com caricatures de guerra que va dibuixar entorn del 1940. Abans, havia lluitat al bàndol republicà a la lleva del Biberó (acabava de finalitzar el batxillerat quan va esclatar la Guerra Civil) i després va ser empresonat en un camp de concentració a Zamora, on va emmalaltir de tuberculosi.
El 1940 es va instal·lar amb la seva mare a Matadepera, on va viure per recuperar-se de la malaltia durant sis anys alhora que va aprofitar també per fer aquests dibuixos. “La seva mare li comprava el diari cada dia i com que passava a la II Guerra Mundial, ell veia fotos de generals, reis i prínceps i en va fer caricatures i els tenim en una paret”, detalla Arnau.
“Uns a favor, i els altres, en contra”
“Hi havia persones que estaven a favor d’ell i d’altres en contra i, al cap dels anys, van pesar més els que combregaven amb la seva manera de fer i van apretar molt el bisbe de Solsona, que finalment el va jubilar com a mossèn a Queralt“, segons la secretària de l’associació.
A partir de llavors es va instal·lar a Gósol i hi viu els últims anys de la seva vida. L’any 1995 se li concedeix la Creu de Sant Jordi de la Generalitat i, el 2004, la Medalla d’Or de la ciutat de Berga. També va col·laborar en diferents mitjans i apareixia a la ràdio i televisió, convertint-se en un personatge públic.
L’exposició viatjarà a Gironella i a Berga després de passar l’estiu a Gósol.
