Els ajuntamets del Berguedà ho tenen gairebé tot per fer en matèria d’habitatge públic. Entre els 31 municipis, tenen només una cartera de 41 pisos de lloguer social, dels quals, a més, 18 estan pendents de rehabilitar-se i no es poden fer servir.
L’Ajuntament de Berga, per exemple, en té nou: 4 estan disponibles per llogar, i 5 necessiten obres per posar-los en condicions, entre els quals els de l’edifici del carrer del Balç. El consistori admet que, per atendre mínimament la demanda, n’hauria de tenir 50.
Pisos d'altres administracions
Els pisos de lloguer social dels ajuntaments es completen amb els de l'Agència de l'Habiatge de Catalunya (82) i, amb els promoguts en el seu moment per l'Estat, sumen 274 pisos de protecció oficial.
Però aquestes xifres inclouen pisos que són de venda i que, "quan es desqualifiquin, deixaran de formar part del parc d'habitatge assequible", segons un informe encarregat pel Consell Comarcal del Berguedà.
La pròpia borsa de lloguer social del Consell, que hauria de servir per atendre la demanda de les famílies que necessiten un pis, només disposa de 6 habitatges, i "té dificultats per captar-ne de nous".
El Programa Comarcal d'Habitatge hi posa alguns punts d'esperança: hi ha alguns municipis que disposen de sòl pendent de desenvolupar, on es podrien construir pisos públics, i que, "en general, els ajuntaments tenen interès i oportunitats per adquirir habitatge o rehabilitar els pisos públics".
Promoció nova a Gironella
Un exemple d'això són els plans de l'Ajuntament de Berga per a l'edifici del carrer del Balç, i el projecte per fer 20 pisos de lloguer social per a joves, que impulsa l'Ajuntament de Gironella al costat de la piscina municipal.
El gran problema és la inversió que fa falta per rehabilitar i per construir. A Berga, el projecte del carrer del Balç està guardat al calaix des de fa dos anys, a l'espera de trobar els diners per pagar-lo, i a Gironella, els nous pisos per a joves han necessitat un milió dels fons Next Generation i una complexa arquitectura financera, que inclou que l'empresa constructora gestioni sis pisos durant 25 anys, per poder pagar el projecte.
