Una setantena d’infants han passat tres dies d’aquest Nadal al camp del Berga, aprenent futbol d’un home que, quan tenia la seva edat, va ser escollit millor jugador del món. És Jacinto Elá, el gran diamant de la pedrera de l’Espanyol de mitjans dels anys 90, i aquest desembre ha coorganitzat el campus de Nadal del CE Berga amb el berguedà Josep Barranco, un amic de fa anys amb qui ara també comparteix un projecte futbolístic.
Qui és Jacinto Elá?
Jacinto Elá va néixer l’any 82 a Guinea Equatorial, però en menys d’un any va aterrar a Fuerteventura i amb només 14 anys, vestint la samarreta de l’RCD Espanyol, va ser escollit MVP mundial en una Nike Premier Cup. Aleshores jugava a l’equip infantil de l’entitat blanc-i-blava, però es va anar formant al club perico, va arribar a jugar a la selecció espanyola sub-18 i sub-19 i va acabar marxant al Southampton anglès als 19 anys. «Aleshores no era tan habitual que els jugadors joves marxessin a jugar a l’estranger», recorda en una conversa amb l’Aquí Berguedà. De fet, ell va ser el primer jugador espanyol menor de 20 anys que va fitxar per un equip de la Premier League anglesa.
L’aventura —explica— li va donar l’oportunitat de créixer com a futbolista, però sobretot com a persona: «No vaig brillar, però vaig aprendre a base de prova-error«. Va jugar al filial a l’espera que l’entrenador del primer equip el convoqués, però el tècnic no va confiar-hi mai i va acabar marxant cedit a l’Hèrcules d’Alacant. Allà es va lesionar de gravetat i va acabar tornant a Southampton per recuperar-se de la lesió. Després va passar per diversos clubs de Segona i Tercera Divisió espanyoles fins que als 26 anys va decidir retirar-se.
«No em feia mal res, però ja en tenia prou de voltar per Espanya i per Europa. I per a mi, va ser la millor decisió del món. Durant la teva carrera hi ha coses que no pots decidir. No jugues allà on vols, sinó allà on pots. I quan em vaig retirar vaig notar que era la primera vegada que decidia. Sentia que la vida em podria oferir més coses com a exfutbolista que com a futbolista», recorda.
I ara a Berga… Per què?
Des del moment de la seva retirada com a futbolista, han passat quinze anys. Ara Jacinto Elá en té 41. En aquest temps ha fet de tot per guanyar-se la vida. I sempre apartat del futbol professional. D’una de les coses que se sent més orgullós, és de la seva faceta d’escriptor: «He escrit cinc llibres. No és el que em dona de menjar, però sí que és el que em dona vida». Ara treballa de vetllador a l’Escola Poble-sec de Barcelona.
A l’escola, va conèixer el Josep i es van fer amics. Fora de l’escola, també van coincidir al Campus Xavi de l’any passat, tots dos com a entrenadors. I amb l’amistat, la idea de fer un projecte plegats agafava cada cop més forma. Així és com va sorgir la proposta del Josep d’organitzar un campus de Nadal a la capital berguedana. «No entrava en els meus plans perquè Berga era un lloc desconegut per a mi. Però el Josep coneix perfectament l’entorn. Això va ser determinant per fer-me decidir. I ha anat molt bé», afirma.
Per a Barranco, el balanç també és més que positiu. Destaca d’Elá «l’aura que transmet i el bon tracte cap als nens». Tots dos coincideixen en la importància d’ensenyar als infants a gaudir del futbol com un esport col·lectiu. «Jo quan entreno dic que soc com un professor de piano: no dono classes perquè siguis pianista professional, sinó perquè gaudeixis de la música», diu Elá.
A banda del campus de Berga, l’exfutbolista entrena equips formatius a Les Fonts, a Terrassa. S’ho agafa com un hobby: «No ho veig com una feina ni com una cosa que em costi de fer. És una manera de completar el que he fet com a jugador. Estic tornant al futbol tot el que m’ha donat. Algú pensa que el futbol em deu alguna cosa, però jo crec que no».
I a Berga, diu, «s’ha obert una possibilitat molt estable«. Aquest desembre han fet la primera edició del campus de Nadal, però el club ja els ha ofert repetir-lo per Setmana Santa i a l’estiu. «És una oportunitat per donar continuïtat al projecte i seguir donant un servei al club», confia. I assegura que «tot i que estan a l’espera que els renovin la gespa, les de Berga són unes instal·lacions boníssimes per practicar futbol i en un entorn envejable«.
