Antònia Baraldés, gerent de l’Hospital de Berga: “Necessitem que el talent vingui i es quedi, i això també depèn del Berguedà”

Fa gairebé un any que és al capdavant de l’Hospital de Berga i confia que les noves urgències tot just siguin el principi de la metamorfosi del centre.

Antònia Baraldés, gerent de l'Hospital de Berga. ROSA - LA FOTOGRÀFICA

Antònia Baraldés és la gerent de l’Hospital de Berga des del març passat. En menys d’un any al capdavant del centre, les ha passat de tots colors. Quan tot just s’estava adaptant al nou càrrec (abans d’assumir la gerència, era la directora assistencial des de finals del 2020), va esclatar el cas de la falsa metgessa. Ara, però, a punt de fer el primer any al timó, li ha tocat viure l’altra cara de la moneda: l’hospital acaba d’inaugurar unes urgències que feia anys que es reivindicaven i que capgiren com un mitjó el nivell d’atenció que es podia donar fins ara.

Per què eren tan necessàries les noves urgències?

És el clic que necessitàvem. Durant molts anys s’ha hagut de treballar amb espais molt petits. Fent molt bona feina, eh? Però amb unes limitacions molt importants. Ara el personal passa a treballar en millors condicions i això ho nota tothom, professionals i també pacients.

Com ho notarà el pacient?

Doncs veurà que hi ha uns espais molt més confortables, lluminosos i pensats molt més per a les seves necessitats. Si necessita estar en observació podrà fer-ho en espais molt més adequats. Fins ara també es feien els tractaments, però potser s’havien de fer en un passadís perquè no hi havia més espais. La sala d’espera nova també és més àmplia, generosa, amb vistes. L’aparell de radiologia és d’última generació i fa unes proves perfectes. Les eines són millors i el pacient sent que l’estan atenent millor.

A les noves urgències, les eines són millors, són un espai molt més confortable i el pacient sent que l’estan atenent millor

L’accessibilitat també hauria de ser un plus.

Home, per fi! Només pel simple fet d’arribar a peu pla i trobar portes automàtiques, ja és una altra història! A banda, estem revisant tots els circuits interns de l’hospital i també aprofitem les noves urgències per aplicar canvis organitzatius com ara el personal d’infermeria, que passa a fer torns de 12 hores.

I això? De quantes hores eren, fins ara?

Ara hi havia els tres torns clàssics: matí, tarda i nit. Però els propis professionals ens van demanar el canvi. Els nous torns els donaran més temps per compaginar-ho amb la seva vida. Vam analitzar-ho, vam veure que era possible i ho vam acceptar. És important tenir aquesta sensibilitat pels professionals, també. Tot ajuda.

Tornem a urgències. El nou espai implica més personal?

Sí, és evident. Tripliquem en metres quadrats. No ho podem fer amb la mateixa gent. De mitjana, passem a tenir tres metges de dia i dos de nit (ara, eren dos i dos) i 11 persones d’infermeria (en teníem 8).

És complicat trobar gent per treballar aquí?

És el repte més important que tenim: fer que siguem atractius. L’hospital hi té gran responsabilitat, però la comarca també. Si no ens hi posem tots, no ens en sortirem. L’hospital necessita que el talent vingui, li agradi i es quedi. Sovint ens passa que venen, es formen, creixen i se’n van perquè a les ciutats els ofereixen millors condicions. I tenim un repte que no té perquè anar de diners.

I de què va, doncs?

De crear un entorn llaminer perquè la gent hi vingui a treballar. Ho he demanat directament als alcaldes.

L’hospital necessita que el talent vingui, li agradi i es quedi. Si no ens hi posem tots, no ens en sortirem.

També deies fa uns dies als alcaldes que cal un reforç de la confiança cap a l’hospital.

La gent del Berguedà ha de creure en el seu hospital. Com a tots els centres hi ha coses a millorar. Si hi ha coses que no funcionen, les hem d’identificar. Si sents que la teva assistència no ha estat adequada, explica-ho. Però explica’m-ho a mi, no al forn de pa o a les xarxes. Nosaltres no ho volem tapar, ho volem solucionar. Però ho hem de saber per poder-ho fer.

El conseller de Salut deia en la presentació de les urgències noves que hi hauria “bufetades” per treballar-hi.

Tant de bo tingui raó, però és d’hora encara, per dir-ho.

Li vas demanar al conseller més inversions, que no s’acabi l’aposta amb les urgències. I parlaves de dues grans prioritats: quiròfans i ressonàncies.

Efectivament. I tot el pla d’espais que dibuixa l’hospital del futur i que ens ha de servir per ordenar els serveis millor. Però sí: ens convé molt reformar el bloc quirúrgic. Estem treballant en uns quiròfans de fa 40 anys. Hi ha vegades que ens trobem que hem de reparar coses i hem de suspendre intervencions. Renovar un quiròfan tan vell és complex, cada vegada que calen reparacions.

I les ressonàncies?

Les tècniques diagnòstiques han anat evolucionant. I les ressonàncies cada cop s’utilitzen més. La prova és que cada any 2.200 pacients d’aquí han d’anar a Manresa a fer ressonàncies. Estem engreixant una empresa privada. I, si ho comptes, en dos o tres anys tindríem amortitzat el preu del que ens costaria. Ho hem demanat al CatSalut; primer ens deien que no, ens vam barallar, vam presentar números i al final sembla que els hem convençut.

Sobre tecnologia, a la presentació de les urgències parlaves d’un nou projecte d’atenció de malalts crítics que es testarà a Berga.

Sí. És una gran notícia. El CatSalut va detectar la necessitat de fer alguna cosa així durant la pandèmia: hi havia malalts crítics en hospitals com el nostre i no podíem derivar-los a UCIs perquè no hi havia llits. El projecte que plantegen és un sistema a través del quan ens poguem connectar a l’instant a l’UCI referent perquè el pacient, des del minut zero, tingui un suport expert. Ara ja es fa per telèfon, però el nou projecte ho agilitza tot i millora la connexió entre centres.

I es provarà a Berga. Com és això?

Sí. Van designar un centre pilot per implementar-ho i analitzar com funciona, i aquest centre som nosaltres. A partir d’aquí, l’estendran arreu del país. Però si tot va bé, a Berga començarem aquest abril.

Ostres, és ja, això, eh?

Sí, se’ns gira una feinada de Cal Déu, però ho farem, i tant que sí.