Tots sabem que tenim associat al mes de juny la festa berguedana per excel·lència, la mare de totes les festes. Potser aquest juny se’ns farà llarg, encara falten dies per Sant Joan i nosaltres ja tenim tots els fuets cremats.
Però mentre esperem la coca i el cava, la revetlla i les bengales, potser podem fer una mica d’inventari del què ha sigut aquesta Patum primerenca, la del 2024: els vestits nous dels Gegants han fet el què havien de fer, impacte i goig. Els Administradors han obert un nou camí que desitjo que no es desfaci mai més i la barreja i el mau-mau han tornat a guanyar la Patumaigua. La ciutat ha tornat a col·lapsar de gent que vol gaudir d’aquesta festa i la humanitat sencera ha tornat a veure que, a Berga, es manté viva i en evolució constant una tradició pretèrita, una raresa, una cosa extraordinària i única.
És el nostre deure, el dels que el cor ens batega al so del Tabal, de pensar cap a on la volem portar, com la volem finançar, com la volem saltar, com la volem explotar i, sobretot, sobretot, com la volem preservar. La Patum és una cosa bàrbara i, alhora, una cosa delicada. Siguem conscients que cal fer rotllana sempre, tinguem present La Patum tot l’any.
