Amb aquesta, la comparsa de vestidors de plens i maces tanca la seva tercera Patum consecutiva sense haver d’aturar un salt. En cap dels quatre salts d’aquest 2024, ha calgut encendre les llums de la plaça abans d’hora i que els músics deixessin de tocar. L’últim salt de plens que es va haver d’aturar va ser el segon de dijous de Corpus del 2019, en la darrera Patum abans de l’esclat de la pandèmia. Una caiguda al mig de la plaça va costar massa de resoldre i es van acabar encenent les llums.
Se salta millor ara que fa 5 anys? No. Ha estat casualitat, doncs? Tampoc. El principal motiu és que la comparsa aguanta més que abans els salts de plens, abans de decidir aturar-los. Ho explica a l’Aquí Berguedà el cap de colla, Joan Sala, que apunta que «en el seu moment ens va semblar que havíem de ser més precisos a l’hora de detectar problemes». Abans el salt s’aturava davant el més mínim dubte i, un cop aturat, ja no hi havia marxa enrere per tornar-lo a reprendre si finalment era una falsa alarma. Ara, la seguretat continua sent la premissa bàsica que està per sobre de tot, però s’observa molt més la situació, abans d’encendre la bengala. El cap de colla, a més, recorda que «el salt de plens és el que és, i tothom n’ha de ser conscient quan s’hi posa».
Sobre això últim, Sala recalca que, en un salt de plens, hi ha «un cúmul de situacions»: una plaça de Sant Pere amb unes mides molt limitades, un salt amb les llums apagades i un centenar de plens avançant al ritme de la música amb nou fuets en total cremant al cap i a la cua: «Té les seves particularitats i tothom n’ha de ser conscient».
Basant-se en aquest canvi de mentalitat, el cap de colla reconeix que el primer salt de plens d’aquesta Patum, a la Completa de dijous, va ser, de llarg, el més complicat de gestionar d’aquesta Patum i no va quedar gaire lluny de l’aturada: «Vam decidir no fer-ho i va acabar sent un encert». El segon de dijous va anar una mica millor i els dos de diumenge «van anar sense cap mena de problema».
