Decisió definitiva. La Residència Sant Bernabé serà gestionada, a partir de finals d’any o principis del 2025, per una empresa pública o bé una societat acreditada per la Generalitat. L’Ajuntament ha decidit fer, aquest dijous, el pas definitiu que descartarà la gestió municipal del servei i que encaminarà el centre a una gestió externalitzada per un termini de 4 anys, prorrogables fins a 10.
És un cop de timó radical a la visió que el mateix govern —format per la CUP i ERC— pretenia fer fins fa tot just uns mesos. De fet, el mandat passat, l’executiu fins i tot va crear una regidoria de Municipalitzacions —liderada pel republicà Ramon Camps— que va arribar a les eleccions sense resultats tangibles. Un dels pals de paller d’aquesta nova àrea era precisament la residència, i un altre era l’aigua, que, després de nombroses pròrrogues de la comissió que n’havia d’estudiar la municipalització, tampoc va traduir-se en res palpable.
Aquest mandat el renovat tàndem de govern format per la CUP i ERC no ha creat cap regidoria específica per a les municipalitzacions, però sí que ha delegat la gestió de la residència a una regidora, la cupaire Andrea Corominas, que des de fa mesos coordina tots els passos que es fan en relació amb aquest tema. Sobre això, Corominas ja va deixar clar a finals de l’any passat que la gestió municipal de la residència no estava sent prou eficient i que els tràmits del dia a dia «eren molt poc àgils».
En aquell moment, la regidora va demanar un marge d’uns mesos per acabar d’estudiar opcions per millorar la gestió. Des d’aleshores l’Ajuntament ha topat amb la negativa de la Generalitat d’assumir la gestió (era la idea que més convencia, d’entrada, a l’actual govern) i tampoc ha fructificat la proposta de compartir serveis amb l’hospital, actualment gestionat per la Generalitat.
Després de descartar totes aquestes vies i havent-ho negociat en una comissió d’estudi on hi ha representants de tots els grups, el govern porta avui al ple l’aprovació d’una externalització del servei que farà que la titularitat de la residència segueixi sent municipal, però la gestió passi a ser a càrrec d’una empresa pública o bé una empresa acreditada per la Generalitat. Per complir aquest últim requisit, cal que les empreses aspirants formin part de la Xarxa de Serveis d’Atenció Pública.
Les condicions de l’externalització, per definir
En els pròxims mesos, l’Ajuntament redactarà els plecs per treure la gestió a concurs. La idea de la regidora de l’àrea és que, a tot estirar, la gestió estigui encarregada a l’empresa guanyadora l’1 de gener: «Si pot ser abans, millor». Mentre això no passi, el servei seguirà gestionant-se a nivell municipal. No es pot fer una encomana com les que s’havia signat amb l’empresa pública SUMAR perquè l’Ajuntament no és accionista de l’entitat ni pot comprar-ne cap pel Pla d’Ajust.
En aquests plecs, l’Ajuntament haurà d’aclarir d’on surten els diners que calen per fer funcionar la residència. Amb la quantitat que posa la Generalitat per les 45 places públiques que hi ha no n’hi ha prou per finançar totes les despeses del servei. Tampoc hi ha una bossa de diners suficient, si s’hi afegeixen les quotes que paguen els usuaris de les 18 places privades. L’any passat, per exemple, l’Ajuntament va haver d’afegir uns 100.000 euros de les arques municipals per quadrar els números del centre.
Un altre dels punts que fixaran els plecs és que hi haurà d’haver una subrogació del personal actual de la residència per part de l’empresa que n’assumeixi la gestió. És a dir, que les persones que ara treballen al centre hauran de ser contractades per la nova gestora externa. A banda, l’Ajuntament assumeix que caldrà fer obres en el futur al centre i que, amb tota probabilitat, hauran de ser assumides —com a mínim, en bona part— per l’administració local, un fet que també haurà de quedar ben definit als plecs del concurs públic.
La regidora Corominas ha agraït a l’equip de govern la confiança que s’ha dipositat en ella per liderar aquest canvi, i també la que ha rebut per la CUP, tant a nivell local com nacional. «No és una gestió com la volíem, però la teoria i la pràctica moltes vegades no van de la mà, i ens hem adonat des de dins que és molt difícil portar-la des d’aquí», ha conclòs.
