Era una reivindicació històrica de la comarca. L’Arxiu Comarcal del Berguedà conserva una quantitat de fotografies molt superior a la d’altres arxius del país però, fins ara, no disposava d’una sala de suports especials a l’altura d’aquest llegat. Aquest dimecres, però, el deute històric va quedar oficialment saldat: es va presentar la nova sala de suports especials, després d’una inversió de 72.000 euros per part del departament de Cultura de la Generalitat i unes obres que ha tirat endavant l’Ajuntament de Berga.
A la nova sala de suports especials, hi ha ara mateix unes 850.000 fotografies que posen llum, cares i paisatges a la història de la comarca. És una superfície d’uns 30 metres quadrats i capacitat per a 300 metres lineals de documentació. A més, compta en tot moment amb una temperatura que oscil·la entre els 10 i els 12 graus i una humitat relativa entre el 40 i el 45%. Aquestes característiques garanteixen unes condicions òptimes per conservar les 850.000 fotografies, i també 13.000 registres sonors i 2.500 documents audiovisuals.
El Berguedà, terra de fotògrafs
El Berguedà ha estat territori de nombrosos fotògrafs al llarg de les últimes dècades. Això fa que l’Arxiu Comarcal disposi d’un dels reculls fotogràfics més extensos del país. I tot, gràcies a les donacions que els mateixos fotògrafs i els seus successors han fet a l’espai públic. Un cop fetes les donacions, l’Arxiu ha treballat per conservar de la millor manera la documentació i també per digitalitzar milers d’imatges que són consultables per la ciutadania des de qualsevol punt a través de la plataforma d’arxius en línia.
Entre els fons fotogràfics dipositats més destacats quantitativament hi ha els de Josep Deseuras, Joan Ribera, Toni Sales o Rosalina Camps. També són molt extensos els de Ràdio Berga, Iniciatives Berguedanes de Comunicació o la Polifònica de Puig-reig, pel que fa a la documentació sonora i audiovisual. A banda, l’Arxiu Comarcal del Berguedà compta amb altres fons i col·leccions que també contenen suports especials, de menor volum, alguns dels quals tenen una rellevància molt notable.
L’Arxiu, a més, ha vetllat al llarg del temps per acostar a la ciutadania tota aquesta documentació i per exposar-la al públic. S’han impulsat exposicions i publicacions per donar a conèixer els fotògrafs berguedans i la seva obra. Entre aquestes iniciatives, hi ha el calendari que anualment edita l’Aquí Berguedà en col·laboració amb l’Arxiu Comarcal.
L’Arxiu també participa de forma activa en el Concurs de Fotografia del Berguedà – Memorial Joan Ribera i Fornells i en el Concurs de Fotografia de la Fia-faia.
Un diàleg entre Xavier Pedrals i Manel Escobet escenifica la fita
Abans de la inauguració oficial de la sala de suports especials, la sala d’actes del Pavelló de Suècia ha estat l’escenari d’un diàleg sobre la història de la fotografia al Berguedà entre el fotògraf de Berga Manel Escobet i l’antic director de l’Arxiu Comarcal del Berguedà, Xavier Pedrals. Tot plegat ho va moderar Jordi Serchs.
Pedrals va destacar durant la xerrada la tasca de l’Arxiu durant anys per conservar i garantir el bon estat d’aquestes fotografies, malgrat que la infraestructura que l’espai disposava no fos l’òptima. L’antic arxiver també va reivindicar la sensibilitat que des de l’Arxiu s’ha intentat tenir sempre a l’hora de conservar i exposar fotografies, i va celebrar «la confiança» que els fotògrafs i les seves famílies han tingut cap a l’arxiu comarcal.
Per la seva banda, Escobet va reivindicar l’extensa llista de fotògrafs que han estat clau per recollir en imatges la història de la comarca. Ell mateix s’ha encarregat aquestes últimes setmanes d’elaborar una llista de tots aquests exponents. Ja té nou pàgines plenes i encara no dona per tancada una investigació personal que evidencia la tradició de fotògrafs a la comarca. Durant l’acte, també es va reivindicar l’Arxiu Luigi, gestionat pel propi Manel Escobet a l’antiga botiga de la família al centre de Berga, com un altre gran tresor fotogràfic de la comarca.
