L’any 2002, l’Ajuntament de Berga va avalar la societat d’empresaris Inberga Tur amb l’objectiu de dinamitzar l’entorn de Queralt i l’antic quarter militar. Han passat 23 anys d’aquella concessió i, entre tribunals mercantils, contenciosos administratius, demandes i contrademandes, el resultat és ben clar: l’Ajuntament —i, en definitiva, els berguedans— n’han estat els grans perjudicats.
No només no s’ha pogut treure rendiment d’un equipament estratègic com és Queralt ni tampoc de l’antiga caserna militar, sinó que el consistori ha acabat pagant part del crèdit amb què s’havia de desenvolupar el projecte. I la concessió, com tothom sap, no ha funcionat. Per això diem: ara sí que toca, Queralt.
Ara sí que toca negociar. No podem esperar 23 anys més entre recursos i resolucions judicials que només cronifiquen el bloqueig. Per molt que l’actual govern —que ja fa deu anys que hi és— hagi mantingut fins ara una posició de no negociar, cal governar amb cap, i no només amb l’estómac.
Cal seure a la taula amb les idees clares i les condicions ben definides, obrir una nova etapa i desencallar un projecte que pot generar activitat econòmica a la ciutat, millorar l’entorn i recuperar un espai estimat per tothom. Queralt és patrimoni col·lectiu, i cal fer-lo viu.
RAMÓN CABALLÉ · Junts per Berga
