El gener sempre és el moment dels bons propòsits. Els individuals solen ser sempre el mateix decàleg de promeses de difícil compliment: deixar de fumar, apuntar-se al gimnàs, menjar més verdura i beure menys cervesa, estalviar més, llegir més llibres, passar més temps amb la família i amics, reduir l’estrès, aprendre a dir “no”… i un llarg etcètera que, d’una manera o altra, ens hi veiem reflectits i que, per una cosa o altra, no podem complir.
Però i si per una vegada ens plantegem uns bons propòsits col·lectius, amb l’afany de donar-los per complerts una vegada tombi el 2026? Quins podrien ser? Fàcil, oi?
Mantenir el català ben viu, transmetre’l i cuidar-lo. Participar de les activitats i propostes culturals del territori on vivim, acostar-nos a la cultura popular i empeltar-la als més petits. Implicar-nos amb els moviments veïnals i comunitaris, lluitar per les causes justes i nobles i allunyar-nos de qualsevol cant de sirena, destriar les notícies falses i no deixar que ningú ens posi el Sol al cap. Estimar els més grans i ensenyar-ho a fer als menuts. Respectar la natura i l’entorn, saber on va cada fracció de brossa… Potser semblen tonteries però no seria la vida més dolça?