És sabut per tothom que per aquests vorals hi ha una expressió que sona molt quan a Berga fa fred i plovisqueja: aixòalsRasosésneu!
I sí, per ara, el 2026 ha sigut molt generós amb la dita i la neu també ha arribat fins als carrers i voreres de Berga i també dels pobles del voltant. I als Rasos, és clar, això ha sigut i és neu, molta neu. Tanta neu que costa de creure la fal·lera causada, que a ca l’Instagram s’hi veuen postals idíl·liques: postes de sol i caps de setmana, obrint traça a un tou de neu de somni, digne dels millors decorats del nord d’Europa. Però, a banda de les fotos de somni, s’hi ha vist estampes lamentables: cotxes encallats per la mala previsió i pixapinisme agut, aparcats a on no toca, obstaculitzant el pas, si s’escau, dels serveis d’emergència… allò de Pedret a l’estiu, vaja.
I és que els Rasos, amb una part situada al terme municipal de Montmajor i l’altra al de Castellar del Riu, és el paradís on els nostres avis anaven a esquiar a peu des de Berga, els nostres pares ens duien a tocar neu per primera vegada als anys 80 i molta gent del país ha après a lliscar sobre la terra blanca. Ens mereixem gaudir-ne? Per suposat. Els Rasos es mereixen respecte? Per descomptat!