A la sortida de Berga, tots els ciclistes tenen clar que la d’avui no és una etapa qualsevol. El Vall és una olla que bull —potser un punt menys que en anys anteriors— i comença a deixar intuir el que, al cap d’unes hores (no gaires), els reis de les dues rodes es trobaran al Coll de Pradell o a Queralt. Els grans escaladors es freguen les mans; altres especialistes fan cara de circumstàncies quan els pregunten com encaren l’etapa. Pradell il·lusiona i espanta, a la vegada.
L’afició brama més que mai quan l’speaker presenta el dorsal 22. És Sepp Kuss, el nordamericà més estimat de la comarca i un dels grans defensors dels ports berguedans arreu del món. És l’últim que abandona el control de firmes perquè avui tots els mitjans volen parlar amb ell. Fins i tot més que amb Jonas Vingegaard, el seu cap de files, que arriba a la jornada amb la Volta gairebé al sarró. Just abans de marxar, Kuss se saluda amb l’Oriol i l’Aleix, els companys d’A peu de port, que des de fa temps comenten el ciclisme a Twitch amb to desenfadat i segell berguedà. Tots dos formen part de la Penya Sepp Kuss, que ho té tot a punt per tenyir de groc el penúltim gran revolt abans de coronar Queralt. “Un any més aquí!”, els diu Sepp Kuss, amb un somriure d’orella a orella. Es veu amb cames per fer un bon paper, però d’entrada deixar clar que l’objectiu avui és confirmar la victòria per al líder Vingegaard.
A la línia de sortida, tot és molt més calmat que fa un any. Molts encara guarden en el record l’escena de ciclistes mirant el cel, minuts abans que s’anunciés que l’etapa es retallava i perdia tots els ports. Avui no: tota la carn a la brasa. També la de la pollastreria del costat de la sortida, que alimenta l’olfacte dels ciclistes a pocs segons de l’inici. L’alcalde, Ivan Sànchez, i el secretari de l’esport de la Generalitat i regidor de Berga, Abel Garcia, són els encarregats de tallar la cinta. Poc abans, tots dos jugaven amb el fill del batlle, somrient. Avui els únics colors que hi ha són els dels equips del pelotón.
Cultura popular i xaranga
Tan bon punt arrenca l’etapa, molts dels aficionats que s’han aplegat al Vall enfilen cap a Queralt. Els més atrevits proven d’arribar-hi en cotxe, però l’organització els fa girar cua a la cruïlla del trencant cap a Espinalbet i els Rasos. A la drecera de Queralt, el complicat no és que passin les persones, sinó els cotxes. Com ha de ser. Els de la Primavera Ciclista fa temps que prediquen perquè així sigui.
A la Font Negra, hi ha food trucks perquè l’afició pugui omplir la panxa, mentre els ciclistes s’acosten al monstre del dia: el Coll de Pradell. Ho segueixen des de la pantalla gegant que hi ha a pocs metres, amb la retransmissió de 3Cat. La Bauma dels Encantats ha portat dos nans de l’entitat, en Jep dels Estanys i la Donya Blanca, i dos membres a títol particular hi ha afegit un gegant, el Rei de la Nit. “Teníem moltes ganes de sumar-nos a la festa”, reconeix el president de la Bauma, David Tristany.
Els dos nans de la Bauma i el gegant surten des de la Font Negra quan els ciclistes són a Pradell. Ho fan amb un ingredient únic per animar la festa: Els Entrompats. La quinzena de membres que avui formen la xaranga s’han trobat a la Font Negra per dinar i tenen els instruments a punt. Ja hi eren fa tres anys, a la pujada cap a Queralt. De fet, són a punt de celebrar el seu desè aniversari i es troben en un estat de salut somiat: “Cada cop ens és més difícil ser a tot arreu”. Avui, però, no podien dir que no.
Uns metres més amunt, a l’esplanada del trencant cap als Rasos, un dels busos que han fet viatges durant tot el matí des de Berga espera per tornar a la ciutat. El conductor explica que no paren de fer viatges i que en tots ells el bus puja “a rebentar”. I conclou: “Un parell de vehicles més no haurien fet mal”.
Revolts màgics
Cap a Queralt, gairebé cada revolt té la seva història. Els escoltes són en un punt del camí des de primera hora. Venen menjar i beguda i s’han marcat un objectiu: animar sense defallir totes les bicicletes que passin, professionals o no.
La Casserrenca anima un altre racó. Hi són des de primera hora del matí. L’Aitor, un dels membres de l’entitat, explica que són un club “més social que una altra cosa”. Són “amics a qui els agrada el ciclisme i que no fallen mai quan hi ha una cita gran com la d’avui”. Ofereixen menjar KM0, “tot de Casserres”; també beguda i música a tot drap. I s’han endut el monument a l’Eddy Merckx, tota un tresor ciclista per al poble.
Un tros més amunt, la Penya Sepp Kuss tenyeix de groc un altre revolt. Esperen amb candeletes l’arribada del seu ídol, que també sap des de l’inici de l’etapa que l’ascens a Queralt serà doblement especial per a ell. La Penya es va formar després que Kuss guanyés la Vuelta a Espanya i arran de la devoció que la seva figura desperta al Berguedà. S’organitzen a través d’un grup de WhatsApp, on també hi ha el tiet de la dona del ciclista. La complicitat amb Kuss és total.
I a l’últim revolt abans de coronar Queralt, els Castellers de Berga han muntat el darrer gran punt d’animació. Tenen feina doble, avui, perquè també gestionen la barra del concert de Brams al pavelló que tancarà la jornada. Abans, hi haurà la Tapa de l’Etapa al carrer major, el colofó gastronòmic. En aquest punt, als peus del Pi de Ferro, de música tampoc en falta: el PD Toni Malé hi posa la banda sonora, amb una selecció musical que només s’interomp quan arriben els Entrompats i la Bauma.
L’hora de la veritat
Amb tot en marxa als revolts cap a Queralt, els aficionats comencen a mirar els mòbils. Els ciclistes s’acosten i els decibels augmenten quan l’helicòpter de la retransmissió comença a sobrevolar els punts més alts del port. El desenllaç de la cursa comença a comentar-se entre els aficionats: Vingegaard ha tornat a fer-la grossa i passa sol, en primer lloc, per l’últim revolt abans de la coronació.
El danès acaba la darrera jornada de muntanya de la Volta encara més líder. Té un minut i 22 segons de marge respecte a Lenny Martínez, que ha arribat a Queralt 10 segons després que el guanyador. Ho ha fet amb Florian Lipowitz, que acabarà tercer aquesta edició, si no hi ha un daltabaix a la darrera etapa, a Barcelona. Sepp Kuss ha arribat a Queralt 18è, a uns 4 minuts i mig de Vingegaard.
Del Pogacar del 2024 al Vingegaard del 2026. L’etapa berguedana —sempre que el vent la respecta— sembla feta a mida per als ciclistes d’època. I sobretot, feta a mida per a les grans cites ciclistes. Aquest dissabte, a la sortida, també hi era Javier Guillén, el director general de la Vuelta, i preguntat per la possibilitat d’una etapa de la ronda estatal al Berguedà, ha estat clar: «És clar que m’ho imagino, i més d’hora que tard. Perquè el que no facis aviat, potser després ja no acabes fent».
