Per Patum, el nombre de transaccions a la majoria de bars i restaurants de Berga es dispara, però en canvi el tiquet mitjà cau. És a dir, els negocis tenen molts més clients, però paradoxalment el consumidor gasta menys diners que la resta d’èpoques de l’any. És una de les conclusions que dibuixa l’estudi econòmic que, des de fa temps, Bergacomercial i l’Ajuntament de Berga tenen sobre la taula i que aquesta setmana, en el marc de les primeres jornades d’economia i Patum, ha sortit a la llum.
L’estudi es basa en dades del 2022 i en un anàlisi que es va fer durant l’any següent, el 2023. Bergacomercial el va encarregar amb la idea de treballar les dades internament i carregar-se d’arguments per defensar el projecte de l’Àrea de Promoció Econòmica Urbana (APEU). Aquest dimecres, però, en ple debat sobre l’impacte econòmic de la festa a la ciutat, el president de la unió de botiguers, Xavi Orcajo, les va posar sobre la taula públicament per primera vegada.
És l’estudi més realista que s’ha fet mai sobre l’impacte econòmic de la festa. Fins ara, totes les dades que hi havia sobre la taula eren a partir d’enquestes als negocis i als clients. En aquest nou anàlisi, en canvi, les dades s’han extret directament de les transaccions bancàries i també a través dels geolocalitzadors (per explorar la mobilitat de les persones).
Més visitants a la Portal Attack que gairebé cada dia de Patum
Una de les grans sorpreses que s’extreuen de l’estudi és que la Portal Attack atrau a la ciutat un nombre més alt de visitants que els que hi arriben qualsevol dia de Patum, a excepció de dissabte. En concret, dissabte de Corpus del 2022 l’estudi va quantificar més de 23.000 visitants a la ciutat, mentre que a la Portal Attack d’aquell mateix any se’n van registrar més de 20.000. Aquesta última és una xifra superior a la registrada els altres dies de Patum (dimecres, dijous, divendres i diumenge), amb dades que ballen entre els 16.000 i els 18.000 visitants.
El 2022 la clientela va deixar més de 80.000 euros a les caixes dels restaurants, cada dia de Patum, de mitjana, a través de pagaments amb targeta. La Portal Attack n’hi va deixar uns 70.000; la Berga-Rasos-Berga d’aquell mateix any, uns 75.000; i la Fira de Maig, uns 72.500.
Més transaccions per Corpus, però de menys valor
On de debò la Patum despunta és en el nombre de transaccions en restauració. Tots els dies, a excepció de dijous (5.700), el total de transaccions amb targeta es va situar per sobre de les 6.500. En canvi, per la Portal Attack i la BRB rondava les 4.100 i per la Fira de Maig, les 3.600.
Hi ha un decalatge important en les transaccions, però en canvi en el total de diners que acaben ingressant els restaurants les diferències s’estrenyen molt més. I això s’explica amb la dada del tiquet mitjà, és a dir, la mitjana del que acaba pagant cada client: per la BRB del 2022, aquest tiquet mitjà es va enfilar per sobre dels 32 euros; i per la Portal Attack, per sobre dels 28,50 €. En canvi, per Patum el tiquet mitjà només aguanta el ritme de la Portal Attack dimecres.
El primer dia de passacarrers del 2022 el tiquet mitjà es va situar als 28,30 €. Divendres i dissabte va rondar els 23,50 €. Però és que dijous va caure fins als 16,50 euros i diumenge, fins als 13,70 €. I aquí és on la unió de botiguers veu l’escletxa per millorar l’impacte econòmic que la festa té a la ciutat.
Obrir la Patum a un públic més ampli
L’actual model de negoci de la restauració en l’entorn de la Patum atrau el públic jove (el que va i ve de saltar), però en canvi té molts més problemes per seduir un visitant de més edat. En altres moments de l’any, això no passa. Per això, el president de Bergacomercial, Xavi Orcajo, veu com una bona acció «crear espais amb una oferta gastronòmica de qualitat i confortable, amb seients, música relaxada i opcions gastronòmiques més elaborades per atraure el visitant de més edat o un públic familiar que busqui una experiència de més valor«.
L’alcalde, Ivan Sànchez, va dir en la cloenda de les jornades d’aquest dimecres que l’Ajuntament havia intentat crear un espai gastronòmic allunyat de la zona Patum. Segons Sànchez, però, finalment no s’ha pogut estrenar aquest any perquè no s’ha trobat cap restaurador per donar-hi el servei. Orcajo, per la seva banda, considera que cal afinar i seguir explorant la idea i ha estès la mà a l’Ajuntament per col·laborar-hi com a unió de botiguers.
El president dels botiguers també veu amb bons ulls una redistribució de l’espai de la fira, basant-se en mapes de calor. És un mètode que la Festa Major de Gràcia ja està impulsant en determinats espais del barri i que Josep Maria Contel, membre de la Fundació Festa Major de Gràcia, va explicar en l’acte de dimecres a Berga. Orcajo considera que se’n podria prendre nota per prioritzar els restauradors i elaboradors locals, els de la comarca o que els que compren de proximitat, i donar-los els espais a la fira on circula més gent.
De l’acte de dimecres, Orcajo també n’extreu que cal una professionalització de la promoció econòmica de la festa, tal com ha passat a la mateixa Festa Major de Gràcia o en un altre patrimoni universal com són els castellers, que també van ser presents a les jornades.
