Berga es postula per segona vegada per rebre milions, amb una versió millorada del projecte que va quedar fora en el primer intent. Gironella demana 6,4 milions per intervenir en diferents espais del terme municipal; i Olvan, uns 10,5, amb una aposta important per les polítiques d'habitatge i els equipaments esportius.
Pla de Barris
Una moció presentada pel grup de Junts s'aprova amb una àmplia majoria, amb la idea de fer pressió al govern català perquè matisi les condicions del nou paquet d'inversions enfocat a les capitals de comarca menys poblades del país.
Els municipis podran presentar les sol·licituds del 6 al 17 de juliol.
El regidor d'Urbanisme confirma que la ciutat es presentarà a la següent convocatòria (i a totes les que corresponguin, fins que sigui seleccionada), si bé admet que tenia esperances de poder entrar en el primer paquet d'inversions a barris.
La capital del Berguedà, descartada en la primera selecció de la Generalitat. Sí que hi han entrat la majoria de les capitals veïnes: hi ha Manresa, Vic, Solsona, Olot i la Seu d'Urgell.
És un dels projectes que podria veure la llum més de pressa, si la Generalitat concedeix els diners del Pla de Barris a Berga: l'Ajuntament confia que la compra es podria tramitar el 2026 i les obres es podrien fer l'any següent.
Fa gairebé mig segle que no es fa cap intervenció integral en el paviment del carrer major. Aprofitant el Pla de Barris, l'Ajuntament vol invertir-hi per posar-hi una superfície més segura, menys fràgil, però que mantingui les imatges de Patum.
L'adequació del Mercat Municipal per fer-hi un aparcament de dues plantes i la creació d'un nou parc a tocar del Portal de Santa Magdalena són les dues inversions més importants que l'Ajuntament proposa a la Generalitat.
És la principal inversió de la proposta que l'Ajuntament de Berga ha presentat a la Generalitat per ser seleccionat en el Pla de Barris 2025-2029.






